Carta abans de l’11 de setembre. 9-IX-209

Amics, amigues

Ahir es va fer pública una carta de tots i tots els preses polítics exiliats animant a tots els catalans a participar en la manifestació de la Diada Nacional de Catalunya amb “voluntat clara de construir un futur compartit”. A mi em va semblar que cridaven a la UNITAT. Vull creure que aquest era el seu sentir però no hi vaig veure el mot explícitament. Parlen també de “compromís” i de “transversalitat”. Els nostres presos i exiliats polítics són un referent per a nosaltres, els qui creiem en la pàtria Catalana i en la nostra República. Crec que són també un referent de la UNITAT en la política independentista perquè són a la presó o a l’exili per defensar els mateixos principis. Per què els polítics o forces polítiques independentistes en situació de llibertat no ens mostren la mateixa transversalitat, compromís i voluntat d’un futur compartit? Ells diran que ja ho fan, però no ens ho demostren. Jo m’estic de criticar ERC, JuntsxCat o la CUP quan algun d’ells em fa patir amb les seves sortides de to, més o menys velades, a un dels altres. Em provoca molta tristor, però m’aguanto per no contribuir a la desunió.

Tant de bo aquest 11 de setembre contribuís a mostrar la UNITAT de tots els partits que es diuen independentistes perquè, si no, no anirem enlloc i ells en tindran la culpa, abans que l’Estat capital Madrid. Molts aniran enguany als actes i manifestacions de la Diada amb aquest pensament: “Si ara no es posen d’acord i no actuen conjuntament i decididament, no hi tornaré!”. Jo, hi tornaré sempre, mentre hi sigui i pugui, però hi ha moltes veus que pensen i han dit la frase-ultimàtum anterior. Compte! Doncs, polítics als quals us hem votat perquè ens marqueu i encapçaleu el camí cap a la independència UNITS! Perquè, repeteixo, sense UNITAT, no anirem enlloc.

Publicitat
Llibre: El Judici - Lluís Busquets

És més, sense UNITAT trairíem els nostres presos i exiliats polítics, els màrtirs del 1714 i tots els que al llarg de la nostra Història ha patit la mort, tortures, presó, repressió o persecució, com està passant ara mateix. Sort que a la Unió Europea no es permet la pena de mort… Els nostres màrtirs de l’11 de setembre de 1714 van ser uns herois que van resistir fins a la mort. Com pot ser que uns polítics d’ara, en llibertat, no es puguin ni posar d’acord, ja no en la heroïcitat dels del 1714, sinó ni en un programa comú. Vergonya! I desastre, si no rectifiquen a temps. La sang d’aquells màrtirs i el patiment dels empresonats i exiliats d’ara els caurà al damunt. Les legítimes diferències de partit, per quan tinguem la República independent. Ara, toca Catalunya! A veure si ho enteneu d’una vegada! Ah! No n’hi haurà prou amb què aneu del bracet a la manifestació perquè sortiu així, juntets a la foto. Els dies després volem veure la foto i el text que signeu de programa comú per assolir la independència. La resta serien “caratollades!”.

L’11 de setembre és una Diada per demostrar que els catalans som hereus del coratge d’aquells màrtirs que no tan sols hi va haver a Barcelona o Cardona, sinó en molts indrets de Catalunya. No volem ser els hereus d’aquells botiflers que anaven amb el Borbó Felip V; que també en queden de botiflers i de Borbons. Amb els botiflers d’ara som capaços de conviure-hi; amb els Borbons, no! Som demòcrates i republicans.

Per tots aquests motius i més enguany hem de sortir al carrer, units i massivament, per demostrar al món que som una Nació i que tenim dret a l’Autodeterminació, com tots els pobles del món, tal com ho contempla la Declaració Universal dels Drets Humans i dels Pobles i molts tractats internacionals en el mateix sentit, que l’Estat espanyol ha ratificat i que incompleix reiteradament. Nosaltres desobeïm lleis menors, injustes, però obeïm i demanem que l’Estat obeeixi les lleis superiors, els Drets Humans i dels Pobles. Cal que ho tinguem present: obeïm el que és just i democràtic!

Aquest 11 de setembre ha de ser una festa massiva per la llibertat, per la UNITAT. Una festa reivindicativa dels nostres drets com a NACIÓ, en enfront de la injustícia, la persecució de les llibertats, de la repressió.

Sortim al carrer per l’absolució TOTAL dels presos i preses polítiques, Perquè els nostres exiliats i exiliades polítiques puguin tornar lliurement amb les seves famílies, tots i totes a casa. Sinó, la farem molt grossa!

Demà, 11 de setembre de 2019, TOTHOM al carrer per honorar els nostres màrtirs de sempre i els nostres presoners, exiliats i represaliats d’avui.

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA INDEPENDENT!

ViSCA ELS PAÏSOS CATALANS!

VISCA L’11 DE SETEMBBRE!!!

Vostre,

Josep M. Boixareu Vilaplana

9 de setembre de 2019