La Universitat Rovira i Virgili, al Camp de Tarragona, per àmplia majoria ha emès una declaració acadèmica de relleu per als catalans. Aquesta universitat pública catalana s’ha posicionat, amb prou independència i coherència, sobre els mecanismes polítics que han de permetre la sana reconstrucció nacional del país i la participació activa en les solucions de futur.
Per fer-ho, és imprescindible partir “del reconeixement de l’autodeterminació” com element fonamental sobre el qual edificar qualsevol solució al conflicte actual, part del qual prové de l’existència de presos polítics i de la judicialització interessada de la vida política espanyola i catalana, com exponent de les difícils relacions entre Catalunya i Espanya.
De fet, aquesta universitat ha demostrat tenir una especial sensibilitat amb els afers nacionals. També el 2018 es va posicionar contra qualsevol mesura coercitiva de l’Estat espanyol que limités o perjudiques la llibertat dels catalans. Malgrat que no va ser escoltada la seva proposta, aquest fet no ha impedit ara que tornés a plantejar igualment la necessitat de trobar una sortida política al conflicte actual, principalment per mitjà dels preceptes internacionals del dret a l’autodeterminació.
El dret a l’autodeterminació pertany a l’esfera de protecció i promoció dels drets humans, i per això les Nacions Unides no el limiten exclusivament als processos de descolonització. De fet, el Regne d’Espanya ha subscrit els pactes internacionals que reconeixen l’exercici d’aquest dret, com a mecanisme de relacions amistoses entre les nacions. És a la base de la civilització, respectar-se mútuament i fer-se respectar també quan cal.
Els pobles poden gaudir d’aquest dret universal perquè els estats han de garantir i protegir-ne l’exercici. Un fet que per desgràcia no succeeix en el cas de l’Estat espanyol, ja que contínuament nega la major quan no admet que els catalans formin part d’un poble o nació, fins i tot contradient el previst per les normes i jurisprudència espanyoles sobre la “nacionalitat” catalana.
La URV té un pes creixent dins el sistema universitari català gràcies al dinamisme que ha desplegat i als sistemes interns d’intercanvi d’informació i gestió amb ment oberta que ha implementat dins les seves estructures internes. Una manera de fer que ha permès precisament les expressions coherents amb les aspiracions nacionals dels seus membres.
Les declaracions que lliurement fan els òrgans de govern de les universitats són un termòmetre de la seva vitalitat interna i de la capacitat d’enfocar els problemes (conflictes) que qualsevol sistema en evolució ha d’anar resolent. El mèrit de la rectora, María José Fiqueras, ha estat mantenir viu el debat intern i l’objectiu de millora en tots els àmbits de la universitat. I d’aquí també la necessitat de millorar el finançament ordinari i de donar estabilitat a les seves plantilles.
