La CUP i la desobediència

image_pdfimage_print

Vull començar expressant el meu suport a la CUP per la persecució judicial d’alguns dels seus càrrecs electes. Dit això vull fer una reflexió entorn la desobediència institucional per assolir la independència.

Hi ha dos tipus de desobediències que pot impulsar una institució , les pro-actives i les que són una resposta a una actuació espanyola. Les de resposta són necessàries (per exemple la no col·laboració amb l’Audiència Nacional per un requeriment). Per contra, les desobediències pro-actives de tipus parcial per part de les institucions (la desobediència a determinades lleis) no les veig gens clares . Aquí també cal remarcar que em refereixo a les institucions, no a la ciutadania. La ciutadania es pot rebel·lar contra una llei injusta com va ser el cas de la insubmissió (jo ho vaig fer). Les institucions, per la seva pròpia naturalesa que emana d’una llei han d’anar amb molta cura.

Crec que el més eficaç és, no unes desobediències parcials a unes determinades lleis, sinó una i definitiva, al marc constitucional sencer, amb la Declaració Unilateral d’Independència o la convocatòria d’un referèndum unilateral. El que em pregunto és per què la CUP no reclama això des del principi?

La CUP va afirmar que s’havia perdut el plebiscit i que no es podia desobeir amb una DUI. No estic d’acord amb el relat espanyol del 48% assumit per tot l’independentisme parlamentari, però en tot cas, llavors perquè la CUP no va posar com a condició per a investir el candidat de CDC la convocatòria immediata d’un referèndum unilateral d’independència?

Per contra, es plantegen desobediències parcials a lleis espanyoles. En aquest cas, ja no cal el 50%? quines desobediències necessiten el 50% i quines no? És molt difícil d’explicar internament i externament a nivel internacional. Però la qüestió de fons no és aquesta, un procés independentista dins el marc europeu “democràtic” ha de desobeir una vegada i de cop, en tot. I es pot fer immediatament amb la DUI o el referèndum unilateral! Les desobediències parcials seran molt difícils d’explicar, amb quina legitimitat? quines sí i quines no? qui decideix què és injust i què no? Crec que ens farà perdre força, no guanyar-ne.

Desobeïm? Sí, però per canviar-ho tot, ara, ja, de cop, DUI o Referèndum Unilateral.