Les eleccions generals espanyoles s’han celebrat aquest 28 d’abril després que els partits catalans fessin caure el govern espanyol que va participar en el 155, sigui des de l’oposició o des de l’executiu. Aquesta decisió ha provocat una nova convocatòria a les urnes que ha confirmat el sentit de la moció de censura al govern espanyol feta per impuls dels partits catalanistes així com el no als pressupostos espanyols fet des dels grups catalans.
El catalanisme és majoritàriament independentista i es consolida com opció política de creixement, basat en la seva seducció democràtica i en el valor de les propostes.
Queden dins d’aquesta distribució els que no volen canviar les coses i els que s’oposen al progrés i l’intercanvi d’idees (la intransigència), PSOE i el bloc PP+VOX+Cs, respectivament. PODEM en canvi s’obre a una consulta democràtica, i dins d’aquest col·lectiu, aproximadament un 30% aposta per la constitució d’un estat independent en forma de república per a Catalunya, la qual en darrer terme estaria en pla fratern amb una Espanya republicana, si fos el cas.
En clau nacional, ERC haurà de definir-se com el principal interlocutor d’allò que a Espanya s’anomena la minoria catalana. Un paper que fins ara exercia Convergència (PDeCAT/Junts per Catalunya/Crida Nacional). Un rol que ja havia iniciat però que ara ja és del tot evident. Aquesta situació deixarà en una posició encara més difícil les relacions internes dins del Govern de la Generalitat de Catalunya.
Per Espanya, la nova interlocució catalana amb ERC suposarà una nova preocupació, ja que per raons pràctiques el que representen els socialistes com a validadors del franquisme amb la transició i com programació econòmica efectiva amb les portes giratòries podria quedar en suspens, en qualsevol cas. Sigui en cas d’algun tipus de pacte explícit o sigui com a nova interlocució catalana.
Les dades electorals de la victòria d’ERC suposen un canvi de tendència a l’hora d’afrontar la millor via per fer efectiva la independència. Les ocupacions d’ERC en aquesta nova etapa espanyola obren les portes a l’organització de base dels efectius independentistes per mitjà de Primàries Catalunya. Un fet que és evident en el cas de Barcelona, per motius obvis d’implicació ciutadana i arrelament de les propostes, amb el lideratge de Barcelona és Capital, amb la visió de l’eventual futur alcalde Jordi Graupera.
La polarització nacional per la independència ha impregnat tots els relats, i precisament per aquest motiu una majoria de la població a Catalunya, siguin o no catalans, han entès que la dissolució del Parlament i la liquidació de l’autonomia amb el 155 no tenia cap sentit i va ser una gran equivocació.
