Per a la diada de Sant Jordi, el president de la Generalitat, Quim Torra, ha adreçat unes línies als milers d’empleats implicats en l’administració autonòmica. Per ell, aquest dia “és un símbol de força, de determinació, de lluita”. “Sant Jordi és una diada de cultura i d’amor, un dia de reivindicació de la identitat i d’una esperança de futur en plenitud” i per això, malgrat tot, aquest dia ha de ser un dia feliç, segons el seu criteri.
En la missiva recorda que el darrer Sant Jordi va ser sota la intervenció directa del govern espanyol (des del 27 d’octubre de 2017 fins al 14 de maig de 2018). Un període que qualifica de nefast, malgrat la normalitat que va suposar, entre la majoria de la força de treball a la qual es dirigeix, aquesta situació.
El funcionament automàtic i repetitiu de les administracions públiques catalanes no van experimentar greus disfuncions. Així i tot, la gravetat de la intervenció era la supressió de l’autonomia política (impuls de projectes) i la liquidació de la sobirania (la dissolució del Parlament de Catalunya). Tanmateix, sobre això el president no en fa cap aclariment, tot i pertànyer a l’ordre de prioritats al qual tot gestor públic es deu i al qual ha de respondre.
Pel president, els empleats públics han “passat moments molt difícils aquests últims temps i cal destacar el valor d’haver aguantat el timó de la nau quan era més difícil”. Ignora, en aquest sentit, malauradament, que el timó és fet de lleis i reglaments, i que en la seva aplicació la intromissió política sovint és més raó de problemes que d’aclariment o progrés. L’impuls polític ha de venir per les innovacions normatives i per la gestió de les prioritats, i en la cadena d’execució, els empleats públics esdevenir neutres i fidels servidors del mandat democràtic que prové del Parlament, com a representants de la sobirania popular.
La nota de realisme s’esdevé quan declara “que vivim temps complicats en la política catalana” sobretot perquè no en diu ni la sortida ni quin és el seu compromís. Com sempre, en els darrers temps, la complicació política s’associa a la victimització paralitzant, ja que “no tindrem entre nosaltres el president Puigdemont i els consellers del seu govern que són amb ell a l’exili o que són a la presó”. Un cul de sac del qual els catalans en volen sortir i ja s’estan organitzant per fer-ho, al marge dels partits polítics actuals, amb forces per obtenir la suficient nova representació parlamentària.
El missatge no inclou cap referència a l’acció de govern en la qual està implicat. Inclou, com sempre, això sí, les paraules d’evasió dels conflictes tot dient que farà perquè ningú “no es quedi enrere en el camí de progrés i plenitud que volem”. Un “bon Sant Jordi” conclou un missatge sense cap pretensió transformadora de la realitat, per millorar-la de forma efectiva. I els catalans, cada dia més astorats, veuen com els dies passen i les dates es difuminen en la memòria col·lectiva. Queden les tradicions, només les de sempre.
