La indefensió apresa, l’arma de l’Estat espanyol contra el poble català

Sèrie dels 10 articles més llegits durant l'any 2021. El següent article fou publicat el 28 d'agost.

Reedició de l’article inicialment publicat el 3/12/2018

¿No teniu la sensació que des dels fets ocorreguts la tardor passada molts de nosaltres ens sentim estranyament aclaparats i desconcertats?

¿No us heu plantejat en algun moment que estem davant d’un problema molt greu que no té solució?, ¿amb la sensació que facis el que facis és inútil, i que potser ja no cal ni mobilitzar-se perquè no hi ha res a fer, que potser val més deixar les coses com estan perquè cada vegada que ho hem intentat ens han apallissat i agredit de tal manera que hem quedat anorreats?

No us sorprengueu, som víctimes del que els psicòlegs anomenem La indefensió apresa.

Publicitat

“Es tracta de la condició de l’ésser humà o animal que ha après a comportar-se passivament davant d’una situació que li és adversa, amb la percepció subjectiva que no pot controlar l’entorn, encara que hi hagi oportunitats reals de canviar-lo, i sol succeir després de diversos intents de fracàs.”

La indefensió apresa va ser descrita els anys 70 pel psicòleg M. Seligman, i malgrat semblar alguna cosa excepcional, és quelcom que hem viscut tots en moltes situacions i moments de la nostra vida, quan anem fent intents, fins que deixem de fer-los per esgotament i per la creença que facis el que facis no aconseguiràs alliberar-te d’allò que et desagrada.

Poden ser conductes en l’àmbit individual tan simples com intentar canviar de companyia de telefonia, o renunciar a la queixa dels retards de rodalies, o de gran complexitat com acceptar una situació de maltractament o d’injustícia.

Es pot produir de forma individual o col·lectiva, en l’àmbit social el cas més paradigmàtic el trobem amb els jueus en els camps d’extermini durant la Segona Guerra Mundial.

L’agressor usa la por, genera desconfiança i mina l’autoestima en un mateix fins a fer-li creure que no és capaç de resoldre la situació per si mateix, que per tant abandona.

Enteneu ara per què ens van enviar els policies l’1-O?

Els catalans som víctimes de la indefensió apresa, perquè amb el que fem, tant si ho fem bé (pacíficament, legalment, democràticament) com si no, sempre obtenim el mateix resultat: l’agressió i la violència, ja sigui de forma física com judicial, com amb la persecució constant a títol col·lectiu o individual (multes, judicis, empresonaments).

L’agressor sap com generar les cadenes mentals que autoempresonen, és molt senzill, només cal generar la tensió una vegada i després anar amenaçant. La resta ve sol.

Si ens dediquem a pensar en la nostra història veurem com des de fa segles som víctimes d’agressions que ens anorreen, amb la clara intenció de tenir-nos autoengabiats.

Doncs, prou! S’ha acabat! Plantem cara, cerquem ajuda, però cal que sortim d’aquesta situació perversa.

Confiem en nosaltres, ajudem-nos mútuament, fem pinya, anem a l’una i vencem d’una vegada la por. Sortim de la letargia a què fa segles ens han relegat i reprenguem d’una vegada el camí de la plenitud i la certesa.

Eduquem-nos, formem-nos, tinguem opinió pròpia, autoconfiem en nosaltres i millorem la nostra autoestima.

Sabem que estem al costat bo de la història i de la llei, malgrat els intents d’alguns que mitjançant l’abús de poder, la violència i la impunitat han creat un sistema corrupte, invasor i fals que només pretén intimidar-nos i agredir-nos, per confondre’ns amb males arts.

Obrim els ulls, sortim de l’autoengany i alliberem-nos!

Ha arribat el moment de plantar-nos, el moment de la dignitat!

Ara sí, amb confiança i fermesa, reprenguem, finalment, el camí cap a la veritat, la justícia i la llibertat!

https://ca.wikipedia.org/wiki/Indefensi%C3%B3_apresa