Ahir, dimarts 2-IV, en el macrojudici ocuparen el matí les declaracions del Comissari en Cap de la brigada d’informació de la Prefectura Superior de Policia de Catalunya, un testimoni investigat pels fets del 20-IX davant la seu de la CUP, on van haver de disparar salves i tot, justament per on va començar l’interrogatori. Van decomissar més de 800 cartells amb el lema “L’aigua és de tots!” que no tenien res a veure amb el referèndum. El Comissari, Juan Manuel Quintela, és investigat al Jutjat núm 9 de Barcelona per coaccions greus a la seu d’un partit. (Ara s’ha sabut que la brigada d’informació de la policia espanyola va provar d’infiltrar un talp a la direcció de la CUP l’any 2017 per a tenir accés a informació dels preparatius del referèndum de l’1-O.) L’interrogà el fiscal Javier Zaragoza.
Un incís: Baena ja va deixar clar que Zaragoza, quan era el fiscal de l’Audiència espanyola, després del 9-N 2014 i abans de la “Declaració de l’inici del procés de creació de l’estat català independent” (27-X-15), rere les eleccions del 27-IX-15, amb l’autorització de la llavors fiscal general Consuelo Madrigal, inicià una investigació prospectiva sobre el procés. Per això els advocats li insistien a demanar-li per quins fets i delictes, perquè, segons per a quins, Fiscalia no tenia competències. Entenem per què dos dels tres fiscals del judici siguin Zaragoza i Madrigal?
El Comissari Quintela semblava conxorxat amb el fiscal. Han parlat del 20-IX, 1-O i 3-X, però podien haver parlat del qualsevol altre dia. (Entre parèntesi: és el responsable dels fets del col·legi la Mariola de Lleida. Allà, Enric Sirvent, un home jubilat, acompanyat de la seva muller, volia votar. I va venir la policia i se’ls va llançar al damunt amb tanta violència, que, a ell, li van clavar una puntada de peu als testicles, tan forta que li va causar un infart allà mateix. Quintela ha dit que els policies el van ajudar. Les imatges sembla que demostren que els policies no tan solament el van agredir, sinó que van continuar atonyinant mentre hi havia gent que el volia socórrer. Tot queda impune. Xavi Rosiñol el 13 de gener del 2018 el va entrevistar a TV3. Acabo el parèntesi). Era igual. Es tractava de substituir el sintagma “clima insurreccional” de la setmana passada pel d’“ambient quasi pre-revolucionari” del 10-IX al 27-X. I seguir parlant de “muralles” i “resistència”. L’1-O la gent agredia les FCSE (70 ferits!), els ME —dels quals es malfiaren i per això van actuar autònomament i no a requeriment seu com manaven les instruccions rebudes—, no sols no col·laboraven sinó que els vigilaven, seguien (271 ocasions) i obstaculitzaven la seva feina i tot estava coordinat com ho proven els enregistraments del Cecor dels ME i el fet que de 229 vehicles camuflats se n’identifiquessin 214. Això sí, en 178 ocasions els binomis de ME van demanar reforços als seus superiors sense cap èxit. Ordres de Secretaria d’Estat exigint seguretat abans que eficàcia? Ho desconeixia. Molts ciutadans van ser ferits, exactament 1.066? No en sabia res. Quins eren els objectius d’aquest home? Dos: basar la rebel·lió en la mobilització social organitzada i desprestigiar els ME per la seva ineficàcia (diuen que és un dels cervells per arraconar els ME!). Els advocats defensors van fer-li redimensionar el que havia dit, però ni Melero va poder assabentar-se de qui havia donat l’ordre de carregar… Perdó: d’intervenir.
A la tarda declararen molts agents. Començaren el caporal de la Guàrdia Urbana de Badalona 1292; patrullava amb un company quan van veure un grup de gent penjant a les faroles cartells de propaganda de l’1-O (deien “Hola, Europa!”, “Hola, País nou!”, “Hola, República!” amb l’anagrama “Sí”). Els els van requisar seguint instruccions de Fiscalia. Una senyora present en el grup va trucar l’alcaldessa i van aparèixer Jordi Cuixart, amb actitud tranquil·la (tot i que els va dir que podien haver passat de llarg), i el regidor José Téllez, que va fer de mediador (justament ahir va ser absolt a l’Audiència de Barcelona). El seu company 1398, també Guàrdia urbà badaloní, no recordavà que Cuixart els digués de fer els ulls grossos; l’atestat no va incloure Cuixart i aquells fets no van influir per a res en la seva feina.
Tot seguit declarà el GC amb TIP J12485S responsable el 21-IX de la seguretat de la caserna de Sant Andreu de la Barca, on viuen 240 famílies i on esperaven milers de persones en manifestació. No van ser ni dos centenars i, tot i així, van haver de tancar les portes dels vehicles i algun agent que sortia era increpat. Era tan poc significativa aquella declaració, que les defenses renunciaren a fer cap pregunta. Un error? Els fills dels GC de la caserna són els que denunciaren els professors el 2-O i no hagués estat malament fer-los dir com veia la seva actuació l’AMPA, per exemple!
Declarà tot seguit ara el GC amb TIP T93818V, processat i condemanat contra la seguretat del tràfic. Declara que ell i cinc companys van ser increpats el 2 d’octubre a Lleida, tornant de dinar, davant de dos Mossos, que els havien identificat com a ‘piolins’. Assegura que van aplaudir-los sarcàsticament i que la gent del carrer va fer el mateix. Ell i els seus companys van demanar explicacions als ME; un d’ells va respondre que “estava fins els collons” de GC perquè el dia anterior, l’1-O, havien pegat a les seves famílies, àvies incloses. No explicà res d’un estira i arronsa entre GC i ME per identificar-se ni tampoc el seu company W55376V, que s’havia preparat una frase i la va deixar anar: “Mai hauria pensat que els garants de l’ordre públic fossin els qui l’alteressin”. Pensaren de denunciar-los però acabaren decidint exposart els fets als seus superiors. En declarar l’agent dels Mossos d’Esquadra núm. 6243 per l’escarni als GC de Lleida, la versió fou del tot diferent: estaven a quarts de quatre al carrer Sant Joan protegint la seu del PP i en veure sis joves passejant, el company li va comentar, privadament, que podien ser “piolins”. Els GC s’hi acostaren amb mirades insolents i demanant-los identificació, que ell duia sota l’armilla i se la va posar ben visible, sense aconseguir que els GC s’identifiquessin. Ni havien aplaudit sarcàsticament ni fet cap altra comentari. En acabar el torn, al vespre, ho van comentar als seus superiors. Era tot tan meridianament clar que els advocats renunciaren a preguntar res.
Declarà també, abans del Mosso, el tinent de la Guàrdia Civil L01637A, que va intervenir l’1-O com a seguretat de la policia judicial a l’institut El Palau de Sant Andreu de la Barca. Ells sols eren una vuitantena. El GC diu que els manifestants proferiren insults i algunes amenaces. En començar a treure la gent que estava asseguda a terra i que aleshores van començar les empentes i cops. Els ME no van intervenir; ells van fer un dispositiu per poder sortir i ho van aconseguir sense més incidents. Els advocats li van fer dir que no sabia que la seguretat havia de passar per davant de l’eficàcia ni que en cas de trobar multitud s’havien de replegar i avisar els ME. I molt pitjor: cantarà que l’ordre d’intervenir no li van donar aquell dia 1-O davant del comportament passiu dels ME, segons havia declarat De los Cobos, sinó, almenys, un dia abans. Acabava de deixar en entredit el seu propi superior, coordinador dels cossos policials durant la jornada. Això sí: assegurà que no hi va haver cap lesionat a Sant Andreu. (Volia dir físic…)
Després de la pausa, declarà un comissari de la policia espanyola, cap de la brigada judicial de Barcelona durant l’1-O, actualment jubilat, però analista de les imatges enregistrades per la policia amb càmeres damunt dels cascs. Assegura que no se seleccionaren imatges i s’aportaren els enregistraments íntegres, sense modificacions. Seguí declarant un inspector de la policia espanyola de la brigada judicial de Barcelona, que va ser l’encarregat de visionar les imatges. Explica que va visionar 66 vídeos, un total de 8 hores de vídeo i que va anar anotant consideracions del visionament. “Ratifico tot el contingut de l’acta”. Ara bé, va ser impossible de saber si era factible o no aturar i activar gravacions o esborrar-ne trossos, malgrat n’hi hagi que sols duren segons (es podien haver tallat els períodes anteriors i posteriors de la durada aportada?) “No puc determinar si es van manipular les imatges”. Tampoc no sabia els criteris que seguien els agents per filmar ni per què en l’informe no hi ha les imatges de les intervencions de Tarragona i Girona, malgrat que es van signar les autoritzacions perquè es fessin. M’he quedat sense saber si els dos anteriors eren el Comissari 15.031 i l’inspector 76.074 o han quedat per declarar. I dimecres… Ferran López!
