La defensa del president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, ha afirmat que el judici “és una derrota col·lectiva de la societat espanyola”. “El sistema de drets i llibertats estarà en risc”, ha dit l’advocat Benet Salellas, que ha estat l’encarregat de posar veu a les qüestions prèvies que han arrencat aquest dimarts al Tribunal Suprem.
D’altra banda, Salellas ha recordat que “no existeix un dret fonamental a la unitat d’Espanya però sí un dret a la reunió pacífica”. En aquest sentit, la defensa de Cuixart ha defensat el dret fonamental a reunió pacífica i ha lamentat que el president de l’entitat estigui acusat de rebel·lió per “practicar-lo i defensar-lo”. “Manifestacions massives i pacífiques es consideren delicte, això és incompatible amb un estat social i de dret”, ha advertit.
“La unitat territorial justifica sacrificar drets fonamentals?”, s’ha demanat Salellas. En aquest punt, ha subratllat l’anomalia que la Fiscalia dediqui fins a una cinquantena de pàgines de l’escrit d’acusació a les mobilitzacions vinculades al cas. “Si al final es jutja qui exerceix drets fonamentals, el missatge que es trasllada a la ciutadania és que es limita l’exercici d’aquests drets”, ha conclòs.
Per la seva banda, la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Elisenda Paluzie, i el vicepresident de l’entitat, Pep Cruanyes, es van desplaçar el matí de dimarts fins a les portes del Tribunal Suprem per mostrar el suport als presos polítics i per denunciar l’inici d’aquest judici. Allà es trobaren amb altres representants de la societat civil, com Òmnium Cultural, familiars dels presos polítics a través de l’ACDC, i també de formacions polítiques com JxCat, ERC, CUP, Catalunya en Comú. També hi han assistit el president de la Generalitat, Quim Torra, i del Parlament, Roger Torrent.
En declaracions als mitjans just abans de l’inici del judici, Paluzie ha dit que els acusats no només defensaran els seus drets a partir d’avui, sinó que faran una defensa dels drets de tots, que ha considerat “fonamentals”, com el d’expressió, manifestació i d’organització d’un referèndum d’autodeterminació.
Des de la societat civil, ha dit Paluzie, s’utilitzarà aquest judici com una “eina de denúncia” per reforçar la causa de la independència i de l’autodeterminació. En aquest sentit, ha dit que no només es faran mobilitzacions a Catalunya, sinó que també se’n fan o faran a trenta-tres països d’arreu del món, organitzades per l’Assemblea. La voluntat, doncs, és convertir aquest judici en un “bumerang contra l’Estat”. Un estat “profundament malalt”, ha dit Paluzie, “incapaç de resoldre els conflictes polítics democràticament” que demostra que “no està a l’alçada d’una societat madura i democràtica del segle XXI”.
Dimarts, l’entitat de la Catalunya del Nord “Oui au Pays catalan” va convidar la població a protestar davant el consolat espanyol per denunciar el procés polític que afecta els catalans elegits del sud que són jutjats a Madrid després de mesos de presó. “Aquests electes catalans es persegueixen perquè han aplicat el seu programa polític” va afirmar Jordi Vera, portaveu de l’entitat. “És un judici polític inacceptable en una democràcia europea. Espanya està prohibint la societat democràtica. Hem de denunciar-ho i convidem a tots els països d’Europa, els representants elegits francesos i el món polític a afirmar la veritable democràcia”. Prop de dues-centes persones van respondre a la convocatòria de l’entitat catalana. Després de la intervenció de Jordi Vera, en francès, català i també en castellà els manifestants van cantar Els Segadors i es va aixecar un castell davant del consolat. Al capdamunt es va alçar una estelada que va flotar durant uns segons sota els aplaudiments de la multitud.
