Per medi d’una interlocutòria de l’Audiència Provincial de Barcelona, del 12 de desembre, aquest tribunal emet un posicionament sobre una topada entre dos grups de persones, un dels quals eren policies espanyols. Aquest darrer grup, va rebre qualificacions com les que segueixen: «Fora forces d’ocupació!», «Policies, fills de puta» i, en relació a la bandera espanyola que lluïen, «Bandera de merda».

No obstant, a criteri de la Sala Penal aquestes expressions no tenen potencialitat ofensiva fins al punt de considerar-les una acció delictiva d’odi. I els magistrats, ho justifiquen atès «el context sociopolític molt concret marcat per les pretensions independentistes d’una part considerable de la població catalana i del seus representants polítics», ja que de les expressions mencionades, es dedueix clarament una crítica política, d’indubtable interès general.

Per tant, la interlocutòria conclou, malgrat només sigui en el marc d’unes diligències prèvies, i que per tant cal prendre amb cautela. tot i el valor important com a precedent per la seva extensa justificació, que «no es pot equiparar sota un mateix concepte (d’odi) aquest discurs (del grup de catalans) amb el discurs dirigit a fomentar la discriminació i l’exclusió social de col·lectius secularment vulnerables».

Publicitat
Llibre: El Judici - Lluís Busquets
Publicitat

El delicte d’odi per ésser considerat com a tal, valgui en tots els sentits, s’ha de dirigir, sense excepcions, a tot un grup, i no simplement a alguna de les seves persones. I quan així es faci ha de buscar «demonitzar al col·lectiu davant l’opinió pública, construint (deliberadament) una imatge d’aquest grup i dels seus membres com éssers inferiors sense cap dignitat».

Tot plegat, i d’aquí també la importància de la interlocutòria de la Secció 6a de l’Audiència Provincial de Barcelona, segons reiterada jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans, el qual defensa que l’abast del delicte d’odi només escau en «el combat contra la desigualtat per protegir col·lectius que poden ésser qualificats d’històricament vulnerables», raó suficient per no incloure, en cap cas, les institucions d’un estat, que tenen d’altres medis de protecció, si així convé.

A criteri dels tres magistrats redactors de la interlocutòria, és rellevant que el clima polític català, on una majoria de la població clama per la independència del seu país, entengui la policia espanyola dins el context de «forces d’ocupació» i sigui coherent «de negar el reconeixement de la bandera espanyola», i en conseqüència, en conjunt, l’abast d’aquesta visió sigui d’interès general i hagi de condicionar el contingut jurídic de les relacions socials, expulsant als policies de la protecció de l’ordre penal com a víctimes del delicte d’odi, el qual s’ha de reservar estrictament a les accions que ataquen greument a parts febles de la societat .