Em dic Maria Vila i vaig néixer a Barcelona l’any 1990. Vaig estudiar dret a la UPF, una universitat que em va donar l’oportunitat de cursar un semestre a Israel i de participar activament a la FNEC. En aquest sindicat d’estudiants hi vaig aprendre la pràctica d’aquell lema fusterià tan suat —i tan cert— que “tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres”.
Exerceixo d’advocada des que vaig acabar la carrera i m’he especialitzat en el dret privat comparat, cosa que m’ha portat a interactuar amb gent de diverses ciutats i conèixer realitats jurídiques diferents. A les meves estones lliures col·laboro amb diversos mitjans, una feina que juntament amb les classes particulars em va ajudar a no ser més càrrega de la necessària per als meus pares ja des dels temps del batxillerat. Actualment escric i xerro on em deixen —i on els horaris de feina m’ho permeten— que ara mateix és el 3/24, Rac1, TVE i Nació Digital.
Per què participes en les primàries?
He decidit presentar-me a les primàries perquè estic convençuda que el gir que necessita la nostra cultura política passa, entre altres coses, per donar valor al vot. A les primàries, com en un referèndum, el vot no és manipulable ni interpretable: tots els candidats ens devem als votants d’una manera molt directa, i responem davant d’ells i no davant dels jocs de lleialtats i favors tan característics dels partits. Només si som capaços de capgirar la nostra cultura política en tots els àmbits, de baix cap a dalt, podrem generar noves oportunitats que ens duguin a declarar la independència de forma efectiva.
Com creus que es pot treballar per la independència des dels municipis?
En un context de buidatge de les institucions autonòmiques, el municipi pren especial rellevància com a administració més propera al ciutadà i baluard de poder amb una certa capacitat transformadora. La ciutat de Barcelona gaudeix d’un règim especial que li atorga unes competències que no s’han desplegat prou i que permetrien millorar substancialment la vida dels seus ciutadans, dotant l’Ajuntament d’una major independència respecte de les altres institucions, amb qui al mateix temps hauria d’estar més connectada del que ho està ara. Jurídicament, l’Ajuntament de Barcelona té prou capacitat organitzativa per convertir la ciutat en un bastió de llibertat i independència de l’afany recentralitzador de l’Estat espanyol, que sempre ha volgut empetitir la capital de Catalunya per convertir-la en una ciutat de províncies al servei de Madrid.
Quins són els eixos principals de la teva candidatura?
