El sindicat Intersindical-CSC va prendre protagonisme fa un any a l’hora de defensar els drets dels treballadors catalans davant l’amenaça consumada de l’Estat espanyol de retirar empreses i activitats comercials per mitjà d’incentius a la deslocalització de les seus corporatives. A hores d’ara, aquesta iniciativa espanyola roman intacte, i grans empreses encara no han seguit el camí de tornada.
Per contestar a aquesta greu afectació en l’activitat laboral catalana, aquest sindicat, quasi en solitari, va convocar una vaga, a través de la qual també s’aprofitava per reivindicar sobre la pèrdua persistent de drets i condicions laborals i també sobre la suspensió o anul·lació de lleis del Parlament de Catalunya favorables als treballadors.
Aquesta convocatòria de vaga es va concretar en el dia 8 de novembre de 2017, dies després d’una aplicació de l’article 155 de la Constitució contrària als interessos dels treballadors catalans, per les raons esmentades.
En contra del que seria lògic i basant-se en una visió social de l’activitat econòmica, la patronal catalana Foment del Treball ho va intentar impedir, fent tot el possible perquè la jornada reivindicativa fos prohibida. Tot i la pressió exercida, tanmateix, la vaga es va poder fer, però la causa judicial va prosperar.
Foment del Treball actua d’aquesta manera també en casos similars, com la vaga general del 3 d’octubre de 2017 o la vaga feminista del 8 de març de 2018, sostenint una visió empresarial deslligada de qualsevol mínima responsabilitat social.
Aquesta patronal ha portat la Intersindical-CSC als tribunals i fins ara ha perdut. Així i tot, hi insisteix, i també ara, ha presentat recurs al Tribunal Suprem, contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que va ratificar la legalitat de la convocatòria i que, fins i tot, va negar qualsevol de les mesures cautelars pròdigament sol·licitades.
