Una experiència escocesa: el Catalan Defence Comitee

El Catalan Defence Committee (CDC) és una organització fundada inicialment per activistes escocesos, just després del referèndum del primer d’octubre. En la seva creació, va recollir signatures i suports de diferents personalitats escoceses (George Kerevan, antic diputat de l’SNP al Parlament de Westminster; Aamer Anwar, rector de la Universitat de Glasgow i advocat de Clara Ponsatí, o Stuart Graham, membre d’Unison, sindicat majoritari dins de la funció pública a Escòcia). Aquests suports van anar al voltant d’un manifest on s’expressa que els signants creuen en el dret d’autodeterminació del poble català i també que la repressió per part de l’Estat espanyol son en part deguts a l’herència franquista. Així, ja des de la seva fundació, el CDC es compromet a organitzar manifestacions i mostres de solidaritat amb Catalunya, actuar com a lobby al govern escocès i britànic i crear enllaços entre organitzacions catalanes (CDR, ANC, i altres grups locals amb objectius compartits) amb grups similars a Escòcia.

Al cap de poc temps, des de l’ANC d’Escòcia ens hi vam afegir i vam ajudar a crear el primer nucli operatiu, a la ciutat de Glasgow. Aquest nucli no només està format per nosaltres, sinó també per membres de l’SNP, del Socialist Workers Party (SWP), de RISE o dels Greens, de nombrosos sindicats, a més de gent a títol individual. A causa d’aquesta composició, el CDC evita pronunciar-se sobre la independència de Catalunya. Se centra, en canvi, a denunciar la conculcació de drets polítics i socials que s’està perpetrant al Principat, així com a denunciar i combatre la repressió. Ho fem mitjançant comunicats, manifestacions i xerrades. L’objectiu és fer arribar el que està passant a Catalunya, de forma clara i directa, als escocesos, sense haver de passar pels mitjans de comunicació de massa, com ara la BBC, clarament subjectius.

Ens reunim cada dues o tres setmanes i sempre hi assisteixen dos, tres o fins i tot quatre membres de l’ANC. Així i tot, sempre estem en minoria respecte a les i als representants escocesos. Convé recordar que el CDC és una organització escocesa, feta per escocesos i escoceses i dirigida al públic escocès, en defensa dels drets col·lectius. I aquesta és, a parer nostre, la seva millor virtut.

Publicitat
Llibre: El Judici - Lluís Busquets

Des que es va fundar, s’han organitzat diversos actes i concentracions. A tall d’exemple, n’explicarem tres:

El 21 de desembre de 2017, dia d’eleccions al parlament de Catalunya, es va convocar una concentració a Holyrood, davant del Parlament escocès. Va ser una concentració denunciant la situació a Catalunya, especialment en el marc d’unes eleccions imposades des de Madrid.

El 18 de març de 2018 es va organitzar la projecció del documental 1-O, realitzat per Mediapro, sobre les càrregues del primer d’octubre. Tot seguit, dos membres de l’ANC, Joan Baró i Marc Colell, van narrar les pròpies experiències viscudes aquell dia als col·legis electorals. Posteriorment, es va passar un segon documental explicant per què s’havia arribat al referèndum i el que va ocórrer els dies immediatament posteriors (la vaga general del 3 d’octubre). L’acte es va cloure amb un debat obert a tot el públic assistent.

Finalment, un altre acte remarcable va ser la concentració organitzada a Buchanan Street Steps, un dels carrers més transitats de la ciutat de Glasgow, a favor de la llibertat dels presos polítics i dels exiliats, que es va fer el 14 d’abril de 2018, coincidint amb el dia que Francesc Macià va proclamar la República Catalana el 1931. En aquest acte van parlar membres del CDC com ara l’Stuart Graham, Jonathan Shafi, membre de RISE (Scotland Left Alliance) i cofundador del CDC i finalment Claudia Alloza, membre de l’ANC. En aquesta última intervenció es va explicar la situació socio-política a Catalunya en aquell moment, recalcant la repressió que s’estava patint. Es va posar el focus en el cas de Tamara Carrasco del CDR de Viladecans que va ser detinguda per un suposat delicte de desordre públic i que la Guàrdia Civil va imputar per terrorisme i rebel·lió. Totes les intervencions van ser escoltades per vianants i persones interessades en la situació a Catalunya. La resposta va ser bona i considerem que va ser un acte que va arribar als escocesos i escoceses.

A part d’aquests actes, com s’ha esmentat prèviament, s’han organitzat xerrades, altres manifestacions i, aquest estiu passat, s’ha col·laborat a organitzar les concentracions en suport de Clara Ponsatí davant del Sheriff Court, el Tribunal de Justícia d’Edimburg. Aquest passat setembre vam projectar el documental 20S, produït per Mediapro.

Mentre que l’ANC Escòcia és una territorial d’Exteriors formada gairebé sols per catalans residents a Escòcia que pretén explicar el moviment polític a la comunitat catalana d’aquell país i als escocesos en general, el CDC és una organització fundada a Escòcia i, per tant, adreçada exclusivament al públic escocès. La nostra experiència dins del CDC ens ha fet adonar que, mitjançant aquesta organització, és molt més fàcil fer arribar el missatge a la població autòctona, atès que parlen amb gent del seu país. I aquesta permeabilitat és molt difícil que l’ANC la pugui aconseguir. Per tant, pensem que la tasca de l’ANC —a favor de la independència, més institucional, i molt encaminada als catalans que viuen aquí— i la del CDC són complementàries. D’aquí la nostra satisfacció per poder col·laborar-hi, el nostre més profund agraïment als impulsors, i el nostre absolut convenciment que el més efectiu és continuar fent feina des dels dos fronts.

Marc Colell Teixidó. Professor d’Estudis Catalans de la Universitat de Glasgow (2015-18) i secretari de l’ANC Escòcia (2017-18).

Oriol Roig Vilaseca. Coordinador de l’ANC Escòcia (2017-).