En la conferència El nostre moment, d’ahir dimarts al Teatre Nacional, el president de la Generalitat, Quim Torra, va apel·lar al poble català a “recuperar la dinàmica d’apoderament popular i democràtic que ens va portar a l’èxit del primer d’octubre, i sumar forces amb tots aquells que el 3 d’octubre van sortir al carrer en defensa dels drets i de les llibertats civils i polítiques i contra la repressió”. “Tots plegats compartim els mateixos valors republicans”, va reblar.
El cap de l’Executiu, Quim Torra va situar aquesta proposta en la divisa “o llibertat o llibertat” i va emparar el mandat del primer d’octubre “amb les grans lluites per la llibertat”, com la de Martin Luther King pels drets civils. Per aquest motiu proposa fer “una marxa pels drets civils, socials i nacionals de Catalunya; una marxa de ciutadans que prenen la determinació lliure de ser poble constituent”, que ha de ser “una mobilització àmplia, diversa i sobretot multitudinària”.
En aquesta línia, el cap del Govern es va adreçar als ciutadans d’arreu de l’Estat “que us solidaritzeu amb nosaltres, que compartiu els nostres mateixos valors republicans” i els va animar perquè “a cada ciutat d’Espanya també us uniu a aquesta marxa pels nostres drets”. “No volem vencedors ni vençuts, busquem la victòria compartida”. També va expressar el seu agraïment a tots els ciutadans d’Espanya que mostren el seu compromís amb “una solució política i no repressiva per al conflicte entre Catalunya i les institucions de l’Estat”.
El president també va fer “una crida solemne al govern de l’Estat” a encarar “una negociació de bona fe” que permeti solucionar el conflicte polític a Catalunya. “Asseguem-nos, escoltem-nos, parlem i negociem, sempre amb la pau i la democràcia com a principis d’actuació”, perquè “tenim l’oportunitat de canviar un camí de repressió, que no causarà sinó més dolor, per un camí de diàleg i negociació”, va insistir.
Per aquest motiu, el president va instar el govern espanyol a “aprofitar l’oportunitat de convocar de manera acordada un referèndum d’autodeterminació que ens comprometi a tots a respectar i aplicar-ne el resultat”. “El mandat del primer d’octubre és vigent i treballem per fer-lo efectiu”, va deixar clar. I va afegir que “tan sols un referèndum d’autodeterminació acordat, vinculant i reconegut internacionalment pot renovar aquell mandat. És a dir, un referèndum sense amenaces, sense violència, sense por, sense guerra bruta”.
En aquest sentit, el president de la Generalitat va celebrar que amb la proposta de fer un referèndum sobre l’Estatut d’autonomia, el govern espanyol “reconeix la crisi institucional provocada per la sentència contra l’Estatut i reconeix alhora que la solució ha de venir per una via política i democràtica”. Però va avisar: “El debat a la societat catalana no és sobre un nou Estatut”.
“Cap sentència que no sigui l’absolució”
Davant dels centenars de persones que van assistir a la conferència, el president Torra va fer notar que l’Estat, que va cometre “un gran error” amb la sentència de l’Estatut, ara “podria cometre’n un altre amb la del Tribunal Suprem contra el govern i la mesa del Parlament”. I va advertir que no acceptarà “cap sentència que no sigui la lliure absolució”.
En cas que la sentència no sigui “la lliure absolució dels processats”, el president va assegurar que es posarà “a disposició del poble de Catalunya, a través dels seus representants legítims al Parlament”. I va afegir que aquesta decisió “serà comunicada als representants catalans al Congrés i al Senat d’Espanya i als del Parlament Europeu perquè actuïn amb fidelitat al mandat del poble de Catalunya”.
Causa justa
En un altre moment de la intervenció, el president va posar en relleu que el poble de Catalunya, mitjançant el Parlament, va afirmar durant dècades que no renunciava al ple exercici del dret d’autodeterminació. I va remarcar que el referèndum del primer d’octubre va ser “el moment en què col·lectivament vàrem decidir d’exercir-lo”. Va afegir que “potser l’Estat espanyol va pensar que impedint per la força un referèndum o fent que no fos homologable internacionalment deslegitimaria la causa de la independència de Catalunya. I en realitat, va fer tot el contrari. Va eixamplar el camí de la causa justa”.
En aquest context, va explicar que hi ha tres fórmules per justificar la independència en el context internacional: “perquè som una nació amb una història i una cultura pròpia i, com a tal, tenim dret a un Estat; perquè hi ha una majoria que ho vol i ho ha expressat en un procés democràtic, i perquè vivim sotmesos en un règim de discriminació i vulneració de drets que no ens deixa cap més sortida”. “Catalunya té les condicions per a reivindicar totes tres causes, com hem fet durant anys”, va dir, per la qual cosa considera que “tenim, doncs, la causa justa”.
Les tres vies d’acció republicana
En la conferència el president també va desgranar les tres vies d’acció republicana que es posaran en marxa els propers mesos. El primer, constituir un Fòrum Cívic, Social i Constituent per “promoure el debat constituent a Catalunya” amb la màxima participació de la ciutadania. “Ens cal sumar el màxim de gent” per “arribar a un procés constituent fruit de grans consensos socials”, va dir. En segon lloc, “després de set mesos de suspensió i de destrossa” amb la suspensió de l’autogovern, les institucionals hauran de desplegar el seu programa de govern “basat en el més ambiciós pla de mesures socials i de progrés”. “No creiem en la separació de l’eix nacional i del social”, va insistir. Finalment, el tercer eix d’actuació serà la posada en marxa del Consell de la República, amb el president Carles Puigdemont al capdavant, que esdevindrà “l’altaveu més potent de la lluita per la llibertat de Catalunya”. “El Consell s’ha de posar a caminar una vegada s’ha demostrat que els catalans hem de cercar la justícia fora de casa quan hi ha en joc els nostres drets polítics i civils”, va afirmar.
Podeu llegir el discurs íntegre en aquí.
