Bea Talegón (Madrid, 1983). Política, advocada i periodista espanyola. Llicenciada en Dret.
Para leer la entrevista en castellano
Ets conscient que ets un altaveu molt poderós cap a l’Estat espanyol? D’on et ve aquest interès per Catalunya i des de quan?
El meu interès ve, especialment, per la defensa dels drets humans dels pobles. Fa molts anys, en política, vaig caure a la marmita del PSOE i vaig aprendre moltíssim, perquè vaig patir molt, quan més s’aprèn és quan més es pateix, jo crec que això aquí ho enteneu molt bé. I vaig tenir la sort, també, de ser la secretària general a escala mundial de les Joventuts Socialistes, i durant dos anys vaig treballar concretament en els conflictes, en les situacions, entre Palestina i Israel, a Birmània, Kurdistan, el Sàhara Occidental, em vaig centrar molt en els temes de Xipre Nord amb Grècia, i el meu treball es va desenvolupar al voltant del dret a l’autodeterminació.
Durant el meu mandat, vam aprovar la independència de les Joventuts Socialistes de Catalunya i les Joventuts Socialistes d’Espanya, és a dir, les del PSC i les del PSOE, ja que les del PSC demanaven la seva independència i ho vam aprovar l’any 2010. Per tant, és una lluita que per a mi ve de lluny, i que no hi ha cap diferència entre el que reclama el poble kurd, el palestí, el saharauí, … Les banderes que s’alcen són les banderes de la democràcia i de la dignitat de les persones. I si, bé, es considera que la meva veu pot ajudar perquè es considera un altaveu, doncs al servei de la causa estic, oh, i tant.
Què està passant amb els mitjans de comunicació espanyols?
Bé, informes recents assenyalen que els mitjans de comunicació espanyols són els segons pitjors de tota Europa, només ens “guanyen” els italians, suposo que alguna cosa hi tindrà a veure que el propietari dels mitjans espanyols, d’alguns, sigui també el senyor Berlusconi, o sigui que no és una opinió personal, és un fet, afegit al fet que una gran part de població espanyola no és capaç de diferenciar entre les notícies falses i les notícies verdaderes, i el que està passant bàsicament és que els propietaris dels mitjans de comunicació i aquells que exerceixen poder i pressió sobre els professionals, responen no al deure que tenen d’informar a la població, com un principi democràtic, sinó al deure de mantenir, i perdó per l’expressió, “els culs a les cadires”, per dir el que els de dalt volen que diguin, o el més important, per callar i no dir precisament el que els de dalt no volen que diguin.
Des de dins de Catalunya, sovint es percep una situació com d’”eco-chamber”, amb arguments molt reforçats, però tot intern. Tu que tens una visió més externa, com veus la internacionalització del procés català?
Crec que és una expressió molt vostra, però crec que ha sigut una jugada mestra, si no arriben a fer extern el conflicte, bé, més que conflicte, la necessitat de democràcia i de justícia, que gràcies precisament a Catalunya, i espero que tard o d’hora els espanyols s’adonin que us deuen molt al que ara esteu fent els sobiranistes catalans. Gràcies a la lluita que esteu fent vosaltres, i pels exiliats, els presos polítics, la població rebent cops de la policia, esteu posant de manifest la manca de democràcia i d’independència judicial i la manca d’informació veraç que té tota la població espanyola.
Haver-ho fet internacional ha estat la clau i espero que sigui precisament també la clau per a poder resoldre-ho. Si els que van marxar a l’exili, s’haguessin entregat, serien a la presó, en silenci, i molt probablement sense opcions de poder sortir com ara afortunadament sí que tenen. La justícia alemanya, belga, sueca, europea en general, està posant Espanya en el seu lloc, i més que l’hi posarà.
Quina valoració fas del procés que vol començar l’ANC en relació a les primàries per la República?
Jo crec que seria molt positiu que les pròximes eleccions, tant les municipals com les europees, es plantegessin en clau de República, i també crec que a Espanya s’hauria de prendre nota i formar una candidatura republicana espanyola, que integrés tots aquells partits, organitzacions i persones que poguessin defensar el dret a l’autodeterminació dels pobles i la República. Jo crec que això seria fonamental, i crec que és una proposta molt positiva, perquè sinó, es corre el risc, que crec que és el que estem veient aquests dies, d’una fractura dins del que és el propi bloc sobiranista, que comencen a “partir-se la cara” entre els partits sobiranistes, oblidant que encara queda una batalla prèvia per jugar que és aconseguir la República, i que quan la República s’aconsegueixi, aleshores ja tindran més sentit les baralles entre els partits, ideologies i sigles, però em sembla que ara mateix algú està donant un missatge equivocat, no es pot dividir la població independentista, la clau del vostre èxit és la unitat.
Tot el conjunt de despropòsits de la justícia espanyola i especialment amb els casos de la Manada, creus que són per a justificar una possible amnistia a Urdangarin?
Això d’Urdangarin n’és una altra més, o sigui, curiosament no l’hem vist entrar a presó, en cap mòdul, que també curiosament ningú feia servir, que s’han passat l’últim any reformant-lo i aclimatant-lo per tal que Urdangarin pogués estar perfectament sol sense que ningú el molestés i sense que ningú hagués de compartir la cel·la amb ell. No tinc clar que sigui per aquesta estratègia, el que sí que tinc clar és que hi ha un cúmul de despropòsits que el que evidencien és que a Espanya no tenim un estat de dret que pugui ser equiparable a altres democràcies europees.
Guanyarà la democràcia, Bea?
Ja està guanyant la democràcia, perquè fonamentalment el primer que la democràcia necessita és tenir un poble informat, tenir un poble amb actitud crítica, i tenir un poble que estigui mobilitzat, que surti al carrer i que reclami els drets i denunciï les injustícies. A Catalunya, n’hi ha una part que té una democràcia que batega, que està viva, ara el que hem d’aconseguir és que aquest virus de la democràcia li “piqui” a l’altra meitat de Catalunya i a tota la resta dels territoris d’Espanya.
gracias por existir, Bea!