El 19 de desembre d’enguany va tenir lloc la publicació, la sortida a la llum pública de la sentència del TJUE, sobre la immunitat de l’eurodiputat Oriol Junqueras —actualment encara engarjolat a la presó de Lledoners—. Aquesta històrica resolució, tot contradient la dura i injusta sentència del Tribunal Suprem de l’Estat espanyol, donava la raó a Oriol Junqueras i, de fet, significava l’anul·lació de ple dret de la sentència del màxim òrgan judicial espanyol. Aquest fet originava una veritable crisi i atac de nervis entre els eurodiputats espanyols a Estrasburg dels grups del PSOE, PP, Cs i VOX. Aquest episodi va ser molt ben relatat en el diari, en la llengua de Molière, Liberation de data 23/12/2019, pel seu magnífic corresponsal, el periodista Jean Quatremer amb un molt ben reeixit article: Crise de nerfs espagnole à Strasbourg. Cal no oblidar que tota la premsa internacional, tant en llengua anglesa, francesa, germànica, italiana, russa o àrab, va esmentar, en diferents gradacions, aquest “atac de nervis espanyol” i sobretot va destacar com diverses veus de l’Estat espanyol van posar impediments o, fins i tot, desqualificar al cent per cent aquesta justa sentència del màxim organisme judicial de la UE.
No hi ha dubte que la “ràbia irracional” i l’animadversió que ha aixecat aquesta decisió judicial europea en la premsa i la societat castellana, més enllà de la Brunete mediàtica, posa de manifest, ara més que mai, que la democràcia made in Spain, està completament rovellada i és de molt baixa qualitat. Ara caldrà vetllar, dia i nit, pel compliment de la sentència del TJUE i, sobretot, perquè la seva implementació pràctica impliqui l’alliberament de tots els presos polítics catalans.