A la vida perquè arribin les coses bones no cal esperar miracles si les coses es fan com s’han de fer. Tothom sabia abans de començar el judici al Tribunal Suprem que els acusats pel procés serien condemnats, i no per les cares que posava la fiscal Sra. Madrigal, sinó senzillament perquè l’Estat i el poder judicial, seguint la posició adoptada pel Tribunal Constitucional, desconeixen les obligacions derivades per Espanya del sistema democràtic europeu i del dret internacional.
Han arribat a dir que el govern català enganya els ciutadans i els manté desinformats, quan saben quer això no és veritat. Però la plantofada de justícia democràtica del Tribunal de Justícia de la Unió Europea a la Justícia Espanyola quan reconeix la immunitat d’Oriol Junqueras com a eurodiputat, és un senyal demostratiu que a Europa queden jutges que no es deixen emportar pel nacionalisme radical com els espanyols.
Si la Justícia espanyola manté Oriol Junqueras a la presó, ens trobarem amb la contradicció de veure actuar com a eurodiputats tres membres del govern català exiliats que estan en les mateixes condicions polítiques d’eurodiputat que Oriol Junqueras. Això clarament seria injust i serà plausible que la Unió Europea no ho permeti i exigeixi l’alliberament de Junqueras.
El govern socialista en funcions encara no ha reaccionat en el moment d’escriure aquest comentari i han demanat assessorament jurídic a l’Advocacia de l’Estat, se suposa que a la mateixa que va demanar la condemna per sedició. Mal assessorament serà si resulta que els membres de l’advocacia no van fer res per denunciar que el TS silenciava que abans d’executar la sentència havia suspès la inhabilitació de Junqueras fins a veure què hi deia el TJUE.
El que més ha sobtat darrerament, ha estat la reacció de l’Eurodiputada socialista Iratxe Garcia quan ha exigit a David Sassoli que no reconegués Puigdemont i Comín com a eurodiputats. Per què el PSOE juga ara doble paper i doble vocabulari? Ens podem creure que el PSOE juga net?
Amb molt bon criteri, ERC ha decidit suspendre reunions i negociacions amb el PSOE perquè ara és prioritari que Junqueras surti en llibertat i sigui reconeguda la seva immunitat parlamentària.
Novament cal tractar les negociacions amb el PSOE amb més prudència i sense pressa, amb més exigències concretes per Catalunya i pel restabliment de la normalitat trencada des de les 19 negatives a cedir competències a Catalunya per l’autodeterminació del poble català. El PSOE hi era i això fa que no ens poguérem fiar del que diuen i fan.
L’Estat ha de cedir i reconèixer que és un error la repressió i la persecució dels polítics electes. Els Tribunals també han de reflexionar si la seva feina és fer la feina bruta de l’Estat en lloc d’obligar els polítics al diàleg i la tolerància de les posicions divergents.
Que Espanya vulgui ignorar Catalunya i segrestar la democràcia segueix sent un error històric i un greu greuge a la democràcia que ens van prometre el 1976. Més lamentable seria que el PSOE abonés aquesta forma de fer i ens estigués enganyant una vegada més.
La sobirania espanyola no es pot oposar al compliment de la sentència del TJUE del 19 de desembre 2019 que va declarar la immunitat d’Oriol Junqueras. L’Estat i els Tribunals ja no tenen arguments per seguir tancant a la presó els polítics catalans.
