Ahir a la nit era el dia assenyalat. L’elecció de Guns N’ Roses era clara: Catalunya.
A l’estadi Lluís Companys hi tingué lloc un dels majors espectacles musicals dels darrers temps. Anys de separació volgueren retrobar-se.
L’emblemàtic grup de hard rock californià delectava amb una interpretació de prop de tres hores, que no deixaren cap peça fora del repertori.
Les entrades oscil·laren a partir dels 150 € (Front of Stage 2), les xifres mínimes, assumint cotes més elevades.
Culturalment, Catalunya s’ha mostrat també, «independent» en l’esfera musical. I han estat nombrosos els músics de reputació internacional que han avalat la infraestructura, la categoria i la ciutadania de Catalunya, des del seu vessant de país. L’exemple més sonat, el de Bruce Springsteen, el cantant, compositor i guitarrista de Nova Jersey. Durant el novembre passat, la televisió pública espanyola ja manipulava la salutació del Boss a Barcelona.
I quan falten tres mesos perquè es compleixi un any des que tingués lloc l’1-O —que marca la història recent d’aquest país i la del conjunt d’Europa—, la campanya Let Catalans Vote també fou enormement refermada per una de les artistes que tingué més influència en la creació de la cultura punk; primera estudiant dona en filosofia a ser admesa a la Gakushuin University, i vídua del memorable John Lennon, Yoko Ono.
L’anècdota més sentimental, a manera de versió heavy, la posaven ‘A Sound of Thunder’ amb Els Segadors, himne del país.
Per a fer història s’ha de fer Cultura, i per a no oblidar, posaven el colofó final Guns N’ Roses amb November Rain.
