Primàries per la República, un mecanisme democràtic

Aquest dijous 14 de juny s’ha presentat la plataforma Primàries per la República, que vol exportar a tot el país la idea impulsada per Jordi Graupera a Barcelona, que consisteix a recuperar la unitat d’acció independentista a través d’una candidatura unitària en les pròximes eleccions municipals amb el candidat escollit en unes primàries.

En aquests moments, els projectes més avançats, a banda del de Barcelona, són el de Reus, impulsat per l’equip De nou Reus, i el de Mataró amb la promotora Mataró per la República. Sembla que s’estan gestant altres iniciatives semblants en altres municipis. En aquest sentit el 14 de juliol a Granollers, es farà un congrés municipalista orientat a la coordinació i col·laboració entre les diverses candidatures unitàries i sobiranistes que sorgeixin al llarg del territori.

El principal guany de les candidatures unitàries en l’àmbit municipal és el d’aconseguir victòries electorals per a l’independentisme en municipis on les llistes separades podrien acabar afavorint els partits unionistes, ja que el reglament municipal estableix que si en segona volta no hi ha acord de govern, és la candidatura més votada la que pren l’alcaldia.

Publicitat

D’altra banda, els beneficis que comporta un procés de primàries per a una candidatura àmplia i transversal del sobiranisme són:

1. El mateix procés és un canvi de cultura política que pot tancar l’escletxa oberta després de l’1 d’octubre entre població i classe política. El procés de primàries comporta participació i transparència en els procediments d’elecció polítics, lluny de comportaments endogàmics i pactes de despatx. A més a més, el debat continu i constructiu abans del procés electoral permet refinar les propostes, aprofundir en els mecanismes democràtics i atraure molta més gent al projecte.

2. L’independentisme ha tingut certa mancança pel que fa a les preocupacions urbanes i municipals. Amb un procés de primàries es propicia l’entrada de nous agents polítics, més propers a la societat civil i que poden incorporar noves visions a l’independentisme municipal i que impulsin de nou la via de l’autodeterminació.

3. Les eleccions primàries són una eina que no està controlada per l’aparell de l’Estat espanyol i per tant significaria la realització d’un mecanisme electiu pròpiament republicà sense control de l’Estat.

4. El procés de primàries no és un acte simbòlic. En una gran part de les poblacions i ciutats, el candidat o candidata que surti de les primàries, esdevindria l’alcalde o alcaldessa del municipi.

Per a escatir la possible magnitud d’aquest efecte, s’ha dut a terme una anàlisi preliminar per a les dotze ciutats més poblades de Catalunya, més les capitals de vegueries, més altres poblacions distribuïdes per tot el territori (vint-i-sis municipis en total), amb les següents consideracions:

• Prenem com a premissa inicial de treball que si hi hagués un possible traspàs de vots es produiria normalment dins els partits de cada bloc, independentista, unionista o comuns, amb un canvi entre blocs d’escassa incidència.
• Per a l’anàlisi s’agafen els resultats en nombre de regidors de les eleccions municipals del 2015, sense tenir en compte altres convocatòries electorals, com tampoc les múltiples enquestes que han sorgit.
• Per a la suma dels regidors independentistes es consideren els partits de PDCAT, ERC, CUP, Demòcrates i Solidaritat per la Independència —tots ells partits amb regidors i alcaldes—. Entre parèntesis s’hi esmenten els regidors de la CUP.
• En la suma de regidors unionistes s’hi engloben els que pertanyen als partits de PSC, PP i C’s.
• Els regidors dels comuns s’engloben dins l’ítem d’equidistants.

Malgrat la simplicitat en les dades, per a les ciutats fins ara analitzades es poden establir unes tendències i uns punts calents, on clarament és necessària la formació d’una candidatura unitària, considerant exclusivament l’aspecte electoral, que són: Barcelona, Reus, Mataró, Sabadell i Salou.

Barcelona: actualment en mans dels comuns amb 11 regidors (dels 41 en total), sense majoria absoluta. El sobiranisme unit (fins i tot sense la CUP) guanyaria a Barcelona i, davant la dificultat del pacte entre comuns i unionistes, el vencedor de les primàries de la candidatura unitària en seria l’alcalde.

Reus: amb un alcalde del PDCAT però amb uns resultats frec a frec que permetrien a l’unionisme desbancar la batllia independentista, segons com desemboqui la relació entre la CUP i el PDCAT.

Mataró: alcaldia en mans del PSC, però amb uns resultats molt ajustats que obren la porta a una victòria del sobiranisme si es configura una candidatura unitària.

Sabadell: alcaldia en mans de la CUP per un pacte amb ERC, la candidatura unitària podria assegurar mantenir l’alcaldia per a l’independentisme.

Salou: amb un alcalde sota el paraigua de CIU que malgrat això es va desmarcar públicament del referèndum d’autodeterminació. Per tant, tot i l’empat virtual entre unionisme o independentisme, només unes primàries amb un candidat fort podria permetre una batllia sobiranista.

Com ja s’ha esmentat, l’anàlisi s’ha fet amb els resultats de les municipals del 2015. Les dades de les eleccions d’excepció del 21D, amb un increment de participació rècord, van mostrar que hi ha una bossa de vots disponibles independentistes (també n’hi ha per l’unionisme, però) que no es va mobilitzar en les municipals. La línia de treball, doncs, per als promotors de les primàries serà la de convèncer l’independentisme dels avantatges d’aquest procediment i candidatura, i recalcar l’especial incidència en aquells municipis on anar tots units és la clau. Si tot el moviment al voltant de les primàries permet recuperar la il·lusió i l’empenta, es pot incorporar l’increment de vot expressat el 21D i pot capgirar, fins i tot, els resultats en feus unionistes. Les oportunitats hi són.