Moment de l'assemblea general de l'entitat | Òmnium Cultural
Moment de l'assemblea general de l'entitat | Òmnium Cultural

Un dels clams més mencionats entre els socis d’Òmnium durant la multitudinària assemblea general ordinària ha estat el de llibertat. No en falten motius, el seu president roman a la presó i els socis li han renovat el càrrec de manera aclaparadora. Aquesta entitat, amb més de 120.000 socis i sòcies, no obstant mira el futur amb coratge. El vicepresident Marcel Mauri ha anunciat la creació d’una delegació permanent a Brussel·les, com a part dels projectes de continuïtat i de futur que entenen són necessaris d’assumir.

Jordi Cuixart, des del presidi, s’ha fet present per mitjà d’un missatge llegit en el qual ha destacat la necessitat de reforçar els consensos de país, fer-los més explícits i contundents. Entre els més importants, ha recalcat, hi ha “el de la defensa dels drets civils i polítics, entre els quals hi ha l’autodeterminació”.

“Avui més que mai necessitem un Òmnium cultural fort per no deixar-nos ningú pel camí” ha estat una sentència penetrant entre una assistència que era conscient des d’on sortia: una reclusió llarga i injusta, de vuit interminables mesos, en un penal espanyol, com provocació i escarni simultàniament.

Publicitat
Publicitat

L’escenari de repressió i persecució que ha provocat l’Estat espanyol és, per tant, “una oportunitat única per internacionalitzar la vulneració de drets i llibertats”. En aquesta lògica, per tant, s’inscriu fer valer més i millor la personalitat catalana en el cor d’Europa, tenint en compte que com a entitat, per quantitat de socis i per l’activitat que desenvolupa, és pràcticament única en el vell continent.

En aquest sentit, igualment, s’han posicionat diversitat d’assistents, a l’acabament de la jornada, en la relació fructífera i transversal que pot suposar aquesta nova oficina i l’activitat que desenvoluparà el Consell de la República. En aquest sentit, hom ha plantejat l’activació d’un espai nacional, al marge de l’autonomia i de la societat civil, amb visió de futur i de creixement, tal vegada com va succeir durant la campanya i la celebració del referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre de 2017.

En aquest context de projectes de futur i aspiracions col·lectives compartides, la nova junta que s’ha escollit, assumeix que no parteix “de cap derrota ni de cap renúncia”, ja que no entén ni la presó ni l’exili com dificultats significatives que condicionin o atenuïn la voluntat dels associats en correspondència amb la base democràtica del país i de “la resta dels Països Catalans”.

Per Òmnium “només per mitjà d’un exercici d’empatia i d’esforç col·lectiu podrem seguir avançant”, tot salvaguardant els valors de cohesió social i transversalitat que per mitjà de moltes lluites compartides han configurat el caràcter propi dels catalans.

En aquesta línia ha estat recordada la xifra de cinc-cents socis i sòcies que resideixen a la resta de l’Estat espanyol però subscriuen aquests ideals catalanistes, per mitjà de l’espai amable i de diàleg obert que representa Òmnium.

La manca d’un full de ruta propi a la vista dels esdeveniments que prometen de succeir-se, atesa la determinació i persistència de l’entitat a més de les circumstàncies de tot tipus que hi concorreran, no suposa cap problema, ja que no alteraran en el més mínim, “els grans consensos que volen potenciar i preservar”, tal com ha fet des del 1961: llengua, cultura i país.