Diuen que sí. Ho diuen aquells, ho diuen altres… i altres. Ho diuen Junts, Esquerra, la CUP, l’ANC, Ómnium, MPI… Ho diuen. Cadascú a la seva manera…
El mal és que ho diuen, si ho diuen, més aviat en contradicció d’uns amb altres en el què, el com i el quan.
I així anem.
De fet, podem dubtar en què opinen sobre coses determinades, com ara:
1. Què és Catalunya. Una nació? O un conglomerat de gent que viu i treballa a Catalunya? En aquesta gent hi ha els qui només se senten espanyols, els que fins i tot combaten els interessos dels catalans.
2. Hem de fer la independència de forma acordada amb l’Estat Espanyol? Amb murrieria? Molt discretament? No tenim més drets?
3. Quina relació hi ha d’haver entre polítics i la gent? Mantenir els votants com espectadors i prou? Què comporta comptar amb la gent? Penso que cal exigir als polítics i entitats que facin reunió conjunta. De tots. I que preparin l’acord comú del camí cap a la independència.
