Ha pres possessió el nou govern socialista. Des de “Me cago en estos putos catalanes” a “Hay que desinfectar Catalunya de independentistas”, càrrecs reaccionaris units a d’altres relacionats amb fets gens clars de tortures i altres vulneracions de drets, el jacobinisme i les veus contràries a l’autodeterminació de Catalunya, permeten concloure que el candidat votat per tots els diputats i diputades nacionalistes catalans i bascos, com a nou president del govern espanyol, ha traït les expectatives i esperances del canvi. No hi ha hagut canvi.
Realment el socialisme espanyol el que vol és estar ben situat de cara a les eleccions generals vinents. Tenen dos anys per fer alguna cosa, encara que sigui per decret, i recuperar electorat que se’ls havia escapat a ciutadans o a Podemos. L’operació Moció de Censura tenia només aquesta finalitat. A Espanya, la política anticatalana continua donant bons redits i els socialistes del PSOE ho saben.
El govern caigut anava de sobrat com dirien els observadors. Es creien l’única veu autoritzada i el pensament perfecte. Es creien intocables i amb dret a la permanència. Però la corrupció els ha arrossegat a l’abisme entre els cruixits de dents dels seus diputats i diputades, alts càrrecs i militants a l’espera de càrrec.
Els països democràtics són acollidors en principi. Immigrants, refugiats, perseguits pel poder del seu estat tenen dret a rebre hospitalitat i refugi. En un estat democràtic els refugiats i els immigrants com també els perseguits, gaudeixen de gairebé totes les prerrogatives dels residents, i poden conservar els seus costums i religió. A Espanya, amb una generositat plausible, es reconeix als immigrants la sanitat universal i el dret a l’escolarització dels infants, drets que financen els ciutadans amb els seus impostos.
Catalunya, en canvi, veu dificultats els seus drets com a poble i no forma part del multiculturalisme espanyol, davant un nou govern socialista que dóna aixopluc a excol·laboradors de la política xenòfoba del PP a Badalona. El nou govern socialista vol la integració general en la mono idea de la nació única, encara que hagin dit abans altres coses.
Dona la sensació que PSOE i PP s’han posat d’acord per desbancar Ciutadans i restaurar el bipartidisme inicial, sense canviar res en la política, excepte aquells punts que convenen per recuperar electors com és el cas de la reforma laboral. Però poca cosa més.
Com ja va dir José María Ábalos, serà un govern d’esquerres. Però no diuen que no pensen trencar amb els poderosos. De moment no han tocat el control de la RTVE que continua manipulant la informació i tampoc posa ordre amb urgència als càrrecs claus de l’administració.
Convé que agilitzin els canvis i pactin amb Catalunya abans que la democràcia els faci fallida a les mans.
La traïció implica confiança prèvia. Si realment, els polítics indepentistes a Madrid esperaven quelcom de Sánchez, o de qualsevol altre socialista, a aquestes alçades, es que son naïvs. I com que de tontos no en tenen un pèl, deuen ser quelcom molt pitjor: regeneradors/puntals del règim del 78. El PP era el càncer de l’enemic de Catalunya. El càncer del meu enemic es el meu amic.