Arribo a la sala de la rebotiga de l’Horiginal al barri del Raval. Ens trobem dins dels deu minuts de retard acadèmic. Em rep un somrient Jaume Huch, editor d’Edicions Albí.
La generositat traspua l’espai de la «Poesia d’emergència».
L’acte compost per un recital íntim i lleuger, traspassa vint anys, que culminen amb l’Octubre dels Poetes.
D’aquest, els seus autors ragen cançó que saben. Massa bé. A mode de haiku, piulada, sàtira i forma prosaica. Es produeix fins i tot un poema visual. I el més emotiu es desenvolupa en la lectura de l’obra de la reconeguda Olga Xirinacs.
Ser punyent i esventar, sense perdre qualitat literària, no està a l’abast de qualsevol ploma.
La subtilesa de dir el que tots sentim es troba en el “Poema per la Llibertat”; desfibrant-se. Com el ganivet que fileteja sucós el pit de pollastre.
Hi ha un element que em convenç: la proposta d’Enric Majó, actor català de les sèries de sobretaula i del teatre. Relata el corpus, i el què es prepara a la ciutat de Berga per a què els poetes que conformen la nostra literatura catalana s’hi succeeixin.
I encara més, els dimecres a la Plaça del Rei de Barcelona on precisament descobrí #LaTerraSagna: tenim una cita literària. De les de carrer. D’aquelles que per a desfilar-hi, s’ha de ser especial. Honestament, no sé si em declaro d’aquesta pasta però les paraules d’en Roger Español amb les que es tanca l’acte expliciten que cal donar la cara. Sempre.
“…hi verdeja l’heura”. És impuls en d’en Carles M. Sanuy. I les “noves flors” de la M. Butxaca, que s’alcen d’entre les cendres.
Ben honorats tots.
Podeu llegir la crònica de l’anterior acte en aquest enllaç.
