El síndic de greuges de Catalunya, Rafael Ribó, ha lliurat al president del Parlament, Roger Torrent, l’Informe al Parlament 2017. El document i un resum de totes les resolucions emeses estan disponibles al web del síndic.
Pel que fa a les xifres, el 2017 s’han rebut 10.164 queixes, se n’han tramitat més de 16.000 i s’han obert 281 d’actuacions d’ofici. Atès que moltes queixes tenen caràcter col·lectiu, les persones afectades per aquestes actuacions han estat més de 60.000, cosa que representa més del doble que l’any anterior.
Els darrers dos mesos de l’any 2017 l’Administració ha estat objecte de canvis interns i cessaments als llocs de responsabilitat en aplicació de l’article 155 CE. Això ha alentit les respostes d’acceptació o no acceptació de les resolucions del síndic. Tot i així, el percentatge de resolucions acceptades de manera total o parcial supera el 98% de les emeses. De fet, només un 1,6% han estat rebutjades per l’Administració, mentre que en un altre 22,2% han estat acceptades només parcialment.
Regressions de drets civils i polítics
D’entre altres aspectes, el síndic alerta de les regressions en drets civils i polítics. Concretament, a partir de l’aprovació de la Llei 19/2017, de 6 de setembre, del referèndum d’autodeterminació (objecte de recurs pel Govern de l’Estat el dia 7, suspesa primer i després anul·lada pel Tribunal Constitucional), han tingut lloc nombrosos esdeveniments. Entre aquests, l’ús desproporcionat de la força policial l’1 d’octubre, l’empresonament preventiu dels líders polítics i socials de l’independentisme, l’aplicació de l’article 155 i vulneracions del dret d’expressió i participació política. Actuacions que, a criteri del síndic, han traspassat els límits democràtics, atès que els actes il·lícits derivats de l’aplicació de les lleis declarades nul·les de ple dret haurien d’haver estat confrontats amb l’ordenament legal vigent, i també amb diàleg i solucions polítiques.
També el síndic reitera que la qualificació penal com a rebel·lió proposada pel ministeri fiscal i acceptada inicialment per les més altes instàncies jurisdiccionals sembla completament desproporcionada per descriure els fets de tots coneguts, com també va ser desproporcionada l’ordre de presó provisional sense fiança imposada a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, que es manté en data d’avui malgrat la modificació substancial de les circumstàncies en què es va produir aquella resolució judicial.
El síndic ha dut a terme 611 actuacions relacionades amb la regressió dels de drets democràtics. D’aquestes, 264 fan referència als esdeveniments de l’1 d’octubre. En aquest sentit, l’Informe dedica un espai a explicar les actuacions dutes a terme arran de les càrregues policials als col·legis electorals el dia 1 d’octubre. El Síndic ja va demanar al seu dia una investigació per part del Govern per aclarir quines van ser les ordres i qui les va donar.
El síndic de greuges ha traslladat les queixes i les seves recomanacions al defensor del poble, al ministre de l’Interior i a la Delegació del Govern. Així mateix, les ha posat en coneixement del comissari europeu de Drets Humans, de la defensora del poble europea, de l’Alt Comissionat de l’ONU per als Drets Humans i del president de l’Institut Internacional de l’Ombudsman. El síndic és del parer que seria oportú l’establiment d’una comissió d’investigació sobre l’1-O al Parlament de Catalunya.
Drets afectats pels recursos al Tribunal Constitucional, la intervenció econòmica i l’aplicació de l’article 155 a la Generalitat
L’àmbit dels drets socials és un dels més afectats per la pràctica continuada del Govern espanyol de recórrer contra moltes de les lleis aprovades pel Parlament davant del Tribunal Constitucional. Des de l’any 2006, l’executiu ha presentat més de quaranta recursos, dels quals més de la meitat han repercutit en les polítiques socials i la recaptació d’impostos de la Generalitat.
Un dels casos més il·lustratius és la Llei 24/2015, de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica (suspesa). D’altres exemples són la Llei 2/2014, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic; la Llei 17/2015, d’igualtat efectiva entre dones i homes (els recursos d’inconstitucionalitat acceptats parcialment), o la Llei 4/2016, de mesures de protecció del dret a l’habitatge de les persones en risc d’exclusió residencial, també suspesa.
La intervenció econòmica del Govern de la Generalitat i l’aplicació de l’article 155 de la Constitució també han tingut un impacte negatiu pel que fa als drets i les polítiques socials, tant pels retards en pagaments com per l’aturada de projectes aprovats.
En aquest sentit, el síndic ha tingut coneixement de perjudicis a l’Administració catalana fruit de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola. En l’àmbit dels serveis socials, s’ha produït la paralització del Contracte programa 2016-2019 per a la coordinació, la cooperació i la col·laboració entre el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies i l’Ajuntament de Barcelona, en matèria de serveis socials. També s’ha paralitzat el Pla de viabilitat de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i pot comportar la suspensió de les indemnitzacions econòmiques que reben els ex-presos polítics de la Guerra Civil i el franquisme. Seguint amb les polítiques de memòria democràtica, l’aplicació del 155 ha afectat el Pla d’actuacions en fosses de desapareguts durant la Guerra Civil i la dictadura franquista per a l’any 2017, desenvolupat pel Departament d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència.
