Dissabte passat es va reunir, per quarta vegada, l’Assemblea Plenària dels Comitès de Defensa de la República (CDR), a Manlleu. Aquesta xarxa auto-organitzada està formada a hores d’ara per 172 col·lectius del món sobiranista i del sindicalisme compromès, sorgits davant l’ofensiva autoritària i anti-democràtica de l’estat espanyol. El seu objectiu principal és que s’apliquin els resultats del referèndum. Per això, inicialment, molts d’ells s’anomenaven Comitès de Defensa del Referèndum.
Els CDR és un moviment que va néixer fa uns mesos centrat principalment en la defensa del referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre. Molts d’aquests comitès van nèixer o consolidar, arran de les activitats que es van realizar, de forma ininterrompuda, entre divendres, 29 de setembre i el propi diumenge 1 d’octubre, als centres, bàsicament escolars, que havien estat designats col·legis electorals per al referèndum i per evitar que fossin tancats per la policia. També van tenir un gran protagonisme, durant l’aturada política del 3 d’octubre, en protesta per la repressió espanyola.
Un cop celebrat el referèndum i aprovada la Declaració d’Independència, el 27 d’octubre, i davant l’allau repressiva de l’estat espanyol amb atacs salvatges de la policia nacional i la guàrdia civil, detencions i empresonaments d’activistes com en Jordi Cuixart i en Jordi Sànchez, i d’una gran part del govern legítim de la República Catalana, així com el creixement de les agressions feixistes com feia temps que no es donaven, aquests comitès s’han extés de forma notable arreu del territori català.
Segons un comunicat emès després de la trobada de Manlleu, ja s’ha superat l’etapa inicial de formació, donant per tancada “l’estructura organitzativa i operativa“.
Ara es plantegen “defensar la República de forma pacífica, però contundent“. I criden a participar en les diverses mobilitzacions descentralitzades que ja han començat avui, i que s’allargaran durant tota la setmana i, especialment, a la vaga general d’aquest dimecres. Aquestes mobilitzacions consisteixen bàsicament en el tall de carreteres i vies de transport. Segons argumenten, “necessitem trencar amb aquesta falsa normalitat“, en referència, lògicament a l’actuació punitiva de l’estat espanyol, que va provocar 1.066 ferits l’1 d’octubre, i després aplicà l’article 155, i intervingué el govern, l’administració (i particularment, els Mossos, la Hisenda, Afers Exteriors i Telecomunicacions i els webs) i el Parlament catalans.
Un contrapès a les entitats sobiranistes?
El seu desenvolupament ràpid i el seu protagonisme creixent, així com la seva clara col·laboració amb diversos sectors socials com són la universitat, particularment els estudiants, els bombers, els estibadors, entre d’altres, alimenta la tesi que poden arribar a representar un contrapès al protagonisme social i cívic que fins ara han tingut les principals entitats sobiranistes, és a dir, Òmnium Cultural i l’Assemblea Nacional Catalana ja que competeixen en capacitat de mobilització, si bé cal dir que, si més no fins a l’actualitat, no s’ha produït cap topada entre elles.
Això també ateny a la Taula per la Democràcia, una plataforma on a banda de les dues entitats ja esmentades, i dels partits parlamentaris, tenen un protagonisme molt gran els dos sindicats majoritaris, és a dir, UGT i Comissions Obreres, i dotzenes d’entitats civils. La Taula va organitzar la gran manifestació del 21 d’octubre per la Llibertat de Sànchez i Cuixart. Cal tenir en compte, en aquest sentit, que els CDR compten amb una forta presència de corrents i organitzacions sindicalistes minoritàries, tradicionalment oposades a les majoritàries. En aquest sentit, pot resultar molt interessant com es desenvoluparà la Vaga General d’aquest dimecres, 8, atès que ha estat convocada per la Intersindical-CSC, un sindicat independentista, i que en els darrers dies ha rebut també el suport de la USTEC-STE, sindicat majoritari en l’àmbit de l’ensenyament.
Finalment, els CDR, també han esdevingut com un contrapoder als propis batlles i al poder municipal, sobretot en els pobles petits i mitjans, assumint una representativitat que ha deixat en un segon lloc el paper de la màxima autoritat municipal. Cal tenir en compte que, si bé ideològicament, és ben evident que tenen una proximitat a la CUP, els CDR defensen la seva transversalitat, i hi participen ciutadans de tots els partits independentistes i sobiranistes. Cal tenir en compte, en aquest sentit, que el poder local a Catalunya està controlat pel PDeCAT i ERC, amb 429 i 259 municipis, respectivament. La CUP, per la seva banda, en té 16 (dades del 2015).
Sigui com sigui, no hi ha dubte que els CDR són un nou actor en l’univers de la Catalunya republicana, però la seva curta història no ens permet estabilir, a hores d’ara cap a on evolucionaran i si, realment, mantindran el protagonisme de les darreres setmanes.
