Una de les conferències que va tenir lloc al Japó | DIPLOCAT
Una de les conferències que va tenir lloc al Japó | DIPLOCAT
image_pdfimage_print

El Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat), juntament amb les universitats de Kobe i de Waseda (Tòquio), han organitzat el 19 i 20 de juliol al Japó dues jornades acadèmiques amb el títol “Self-Determination Processes in Europe: The Catalan Case”. És la segona ocasió que Diplocat organitza actes al Japó, país d’interès prioritari com a membre del Consell de Seguretat de l’ONU. 

Universitat de Kobe (19 de juliol)

La primera jornada, organitzada amb el Centre de Recerca per a la Promoció d’Estudis Interculturals de la Universitat de Kobe, ha consistit en un simposi internacional a l’Escola Superior d’Estudis Interculturals d’aquesta universitat.

Publicitat
Llibre: El Judici - Lluís Busquets
Publicitat

Davant un auditori de més de 50 persones que omplien la sala, el vicedegà de l’Escola de Postgrau d’Estudis Interculturals, el professor Takuya Nishikawa, ha adreçat unes paraules de benvinguda als assistents en nom de la Universitat. Nishikawa ha destacat el fet que Kobe i Barcelona són ciutats agermanades que durant els darrers anys han intensificat les seves relacions de recerca i acadèmiques, com ho demostren els acords que manté la seva universitat amb la UB i la UAB.

A continuació, Albert Royo, secretari general de Diplocat, ha pronunciat la conferència inaugural sobre la situació política a Catalunya. Royo ha afirmat que “les eleccions del 2015 van oferir un mandat per a la independència (72 sobre 135 escons i el 48% dels vots a favor d’opcions del sí, davant el 39% de les del no). Les institucions catalanes ara volen confirmar aquesta majoria a través d’un vot específic sobre la independència. El procés català és molt garantista”.

A continuació s’ha celebrat una taula rodona amb acadèmics catalans i japonesos centrada en els processos d’autodeterminació a Europa, moderada pel professor Kazunari Sakai de la Universitat de Kobe. El professor Masayuki Rikihisa, de la Universitat Doshisha de Kyoto, ha parlat del procés d’autodeterminació escocès i la situació política britànica. Rikihisa ha destacat que el primer ministre britànic, David Cameron, va acordar que tingués lloc el referèndum com a mesura per frenar l’augment de l’independentisme escocès.

Per la seva banda, la professora Yoko Aoshima, de la Universitat de Kobe, ha abordat la construcció de l’estat a Ucraïna i ha deixat clar que la situació en aquest país no és comparable als processos català i escocès, on no s’han produït moviments violentes.

Gen Kikkawa, de la Universitat Hiroshima City, ha explicat la institucionalització internacional de la protecció de les minories, tot destacant que el desig d’autodeterminació de qualsevol poble hauria de ser respectat, com va succeir en el cas de Timor Oriental. Sobre aquest cas ha recordat que “hem de tenir present que a Timor, a causa de la violència, les Nacions Unides s’hi van involucrar tutelant el procés d’independència”. Així mateix, ha afegit que “el món ha canviat, s’ha allunyat de la uniformització i cada cop més nacions com Catalunya buscaran erigir-se en un estat”.

Finalment, per explicar el cas català com a un moviment europeu que neix de la societat civil, la professora Elisenda Paluzie, de la Universitat de Barcelona, ha deixat clar que si el fet d’exercir el dret d’autodeterminació en el marc d’un procés democràtic, Catalunya fos forçada a sortir de la UE, això significaria una paradoxa, ja que països que s’han independitzat per mitjà de processos violents hi són plenament reconeguts, alhora que representaria una gran recessió dels principis democràtics europeus.

Universitat de Waseda, Tòquio (20 de juliol)

La segona jornada, celebrada l’endemà, el 20 de juliol, s’ha fet conjuntament amb l’Organització d’Estudis Regionals i Interregionals de la Universitat de Waseda, a Tòquio. Hi ha assistit una setantena de persones.

La benvinguda ha anat a càrrec de Takashi Morihara, degà de l’Escola d’Humanitats i Ciències Socials i director de l’Institut Històric per a la Civilització Europea de la Universitat de Waseda. Tot seguit, Yoshitomo Okuno, professor de l’Escola d’Estudis Exteriors de la Universitat de la Prefectura d’Aichi, ha fet una breu introducció sobre Catalunya adreçada al públic japonès.

A continuació, la professora Hiromi Komori, de la Universitat de Waseda, ha moderat una taula rodona amb experts catalans i japonesos, que han debatut els processos d’autodeterminació a la UE i, més concretament, el cas català. Per part catalana hi han participat Albert Royo i Elisenda Paluzie. En la seva intervenció, Royo ha destacat que l’Estat espanyol s’hauria d’inspirar en democràcies consolidades com el Canadà, Dinamarca o el Regne Unit, i permetre que els catalans decideixin el seu futur a través de les urnes. Mentre que Paluzie ha assenyalat que, al principi, la pressió de la societat civil va ser la que va portar el Govern a prendre mesures a favor de l’autodeterminació.

Per part japonesa hi ha intervingut Mariko Kawano, catedràtica de Dret Internacional; i Takao Suami, catedràtic de Dret Europeu, ambdós de la Facultat de Dret de la Universitat de Waseda. Kawano ha destacat que el dret a l’autodeterminació va ser reconegut i desplegat per les Nacions Unides en el marc dels processos de descolonització i que cal acomodar-lo al context actual i tenir present els nous elements. En resposta a una pregunta del públic, Kawano ha assenyalat que si Catalunya assolís la independència pacíficament i amb l’acord de l’Estat espanyol, el Japó no tindria problemes en reconèixer-la. Ha reconegut que no ho té tan clar en el cas que no hi hagués acord amb l’Estat espanyol, però ha afirmat que “tenint present el cas de Kosovo, podria ser que l’acabés reconeixent. Dependria també de com s’assolís, aquesta independència”.

Per últim, Suami ha explicat que la construcció de la UE ha implicat una transformació del concepte clàssic de sobirania dels estats. També ha destacat el fet que Catalunya vulgui ser independent dins de la UE, fet que implicaria que la seva sobirania no seria plena, representant un nou tipus d’independència.