Carn o peix?

— Què prefereixes per dinar, carn o peix?
— M’és igual.

Però uns minuts després….
— Carn? —va dir amb cara de fàstic mentre li servien el bistec— Jo volia peix!

Absurd, oi? Doncs es veu que per a algunes de les preclares ments que dirigeixen el nostre procés cap a la independència no ho és tant.

Els catalans en general, i els independentistes en particular, tenim una rara habilitat per disparar-nos trets al peu, posar-nos pals a les pròpies rodes i imaginar-nos dificultats i limitacions inexistents. El cas més sonat (i greu) en aquest procés va ser quan, la mateixa nit electoral del 27-S, un líder d’una de les dues candidatures independentistes es va despenjar amb un “no hi ha prou majoria” perquè “només” havien obtingut el 48% dels vots, oblidant que en unes eleccions no es compten vots sinó escons, que s’havia obtingut una majoria absoluta clara, que a Escòcia es va convocar un referèndum amb el 44% i que els partits unionistes s’havien quedat en un 35%. Naturalment, aquests darrers es van apuntar d’immediat a repetir la bajanada i encara ara n’estem pagant dels conseqüències.

Una bestiesa similar s’està congriant cara al referèndum del proper u d’octubre. Després de l’anunci fet pel President Puigdemont i el vicepresident Junqueras, i quan literalment encara no s’havia buidat el pati dels tarongers, ja hi havia qui anava dient que per donar legitimitat al referèndum calia una gran participació.

Perdoni, però no: el que donarà legitimitat al referèndum no serà si vota el 30%, el 50% o el 90% del cens. Cal recordar que tots els referèndums que organitzen les dictadures tenen sempre participacions per damunt del 90%?

El que donarà legitimitat al referèndum és que tothom, opini com opini, hagi tingut les mateixes oportunitats d’expressar-se, informar-se i/o fer propaganda, i que tant els que votin Sí, com els que votin No, com els que decideixin no votar o votar en blanc o fer vot nul ho hagin pogut fer amb facilitat i amb plena llibertat, sense restriccions externes de cap mena i sense més pressions que el bombardeig de la propaganda electoral d’un i altre signe. I, per descomptat, un recompte just i net. La participació no hi té res a veure.

Un no vot, un vot nul o un vot en blanc signifiquen que surti el que surti ja t’està bé, i per tant no legitima ni deslegitima res. En tot cas podria interpretar-se com que la pregunta no interessa o que no es té opinió sobre el tema, que no és el cas.

No cal que regalem als contraris a la llibertat de Catalunya els vots de tots aquells que, per la raó que sigui, no han pogut o no han volgut votar. Demanar una gran participació equival a dir que com més dificulti la votació el govern espanyol, millor per a ells. Hem de fer memòria altre cop i recordar com de fàcil va ser votar el 27-S per als catalans residents a l’estranger?

És absurd que els partidaris del Sí demanin als contraris a la independència que vagin a votar No: si no volen votar, que no hi vagin; però després que no es queixin del resultat. Potser és bo recordar els laments a posteriori dels partidaris d’enderrocar el monument franquista de Tortosa en veure que, després d’haver fet campanya per l’abstenció a la consulta organitzada per l’Ajuntament, sortia que es mantingués. Si els que votarien No decideixen no votar, pitjor per a ells: el percentatge de Sí serà més gran i la victòria més clara. Com deia Napoleó, mentre l’enemic s’equivoca, sobretot, no el distreguis!

Si et pregunten i no respons, després no et queixis si surt el que no vols.