La recent visita del Ministre d’Afers Exteriors del Govern Regional del Kurdistan (GRK), Falah Mustafa, a Barcelona, marca, probablement, un punt de reforçament de les relacions bilaterals entre Catalunya i el Kurdistan Meridional, és a dir, el situat a l’Iraq, que ja porta molts anys gaudint d’un nivell d’autogovern molt ampli, que en alguns àmbits el converteix de facto, en un territori quasi independent. Ric en petroli, també compta amb unes milícies armades, els peshmergues, que encapçalen la lluita contra els gihadistes de l’Exèrcit Islàmic, havent-los derrotats en diverses ocasions.
El GRK, a l’igual que el de Catalunya, també ha anunciat la celebració d’un referèndum d’independència enguany, malgrat l’oposició total no només del govern iraquià, sinó també del turc i de l’iranià. Val a dir que l’àmbit d’actuació del GRK es limita a les zones de majoria kurda de l’Iraq, i no té cap mena d’intenció, en principi, d’estendre la seva competència als territoris kurds de Síria (Rojava), de Turquia (Kurdistan Septentrional), i d’Iran (Kurdistan oriental). De fet, les relacions entre el GRK, liderat pel President Massoud Barzani i pel Primer Ministre Nechivar Barzani, del Partit Democràtic del Kurdistan (PDK), amb els kurds de Turquia i de Síria, no són especialment fluïdes.
Querelles internes al marge, el GRK és de lluny la instància d’autogovern kurda més consolidada i amb una enorme xarxa de relacions internacionals i, directament, diplomàtiques, que inclouen, entre d’altres, les principals potències mundials.
En aquest sentit, l’aprofundiment de les relacions amb Catalunya, no pot ser més que valorada com un nou pas endavant entre les dues nacions, en un entorn on, ambdues, han de fer front a obstacles importants.
“La independència no és el problema, és la solució”
L’estada de Mustafà a Catalunya, acompanyat pel representant oficial del GRK a l’Estat espanyol, Daban Shadala, ha consistit en una sèrie de reunions, actes acadèmics i declaracions als mitjans de comunicació, que afermen aquesta voluntat d’aprofundir els lligams entre ambdós pobles.
En un seminari celebrat al Centre Internacional de Documentació de Barcelona (CIDOB). Mustafà va parlar de la situació actual al seu país, en la lluita contra l’EI i també particularment, per la situació creada amb l’arribada d’1,8 milions de refugiats d’altres zones de l’Iraq. També va afirmar que la militar és l’únic àmbit de cooperació amb el govern iraquià, i va afegir que el seu govern havia intentat tot tipus d’acord per mantenir unit el país, però que Bagdad mai acomplia els seus compromisos, motiu pel qual, al mes d’abril, el GRK va decidir convocar un referèndum en els propers mesos, conscients que “la Independència no és el problema, és la solució”. També va remarcar el rol important desenvolupat per Europa en el tema dels refugiats, i en la democratització del seu país, i la implementació del referèndum.
Amb el govern i el Parlament
El ministre també es va reunir amb representants del govern català i va participar en una sessió d’una comissió del Parlament de Catalunya.
Pel que fa al govern, es va reunir amb Marina Falcó, Directora de Relacions Internacionals de la Conselleria d’Afers Exteriors del govern català. Després d’intercanviar informació sobre la situació actual dels respectius països, es van comprometre a incrementar la cooperació mútua, en diverses àrees d’interès, tals com el turisme, l’esport, agricultura, empoderament de la dona, programes de desenvolupament i l’ajuda als refugiats, entre d’altres. Per formalitzar aquesta cooperació de llarga durada, es preveu la redacció de Memoràndum d’Entesa (Memoràndum of Understanding, MOU), que fixi oficialment aquest cooperació.
Finalment, Mustafà va ser rebut per la Presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell i també va assistir al Parlament de Catalunya, a una sessió de l’Intergrup dels Drets Col·lectius dels Pobles, on va presentar de nou la situació del Kurdistan avui, i va respondre a preguntes de diputats i membres d’ONG catalanes. Va explicar, per exemple, que des de la crisi de Síria, el Kurdistan Meridional s’ha convertit en refugi per a moltes minories ètniques i religioses perseguides per uns i per d’altres: Iazidis, cristians, entre d’altres, tots troben protecció al territori controlar pel GRK.
