Aquest dimarts es va presentar a Cardona la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per abolir els correbous, una proposta per deixar sense efecte l’article 6.2 del Decret Legislatiu 2/2008, precisament el que permet i regula les festes tradicionals amb bous. Aquesta ILP està promoguda per la Coordinadora per l’Abolició dels Correbous de Catalunya (CAC), una eina organitzativa que ha permès la confluència d’entitats i activistes per documentar i investigar, discretament, la pràctica dels correbous des del 2013 fins ara. Així doncs, la fase assembleària i de base de la campanya passa a la fase final, de preceptiva negociació política al Parlament de Catalunya.
La CAC ha triat la vila de Cardona per ser el centre neuràlgic de la tauromàquia principatina, vestigi de la més llarga tradició cultural de maltractament a bòvids datat de l’any 1.409. Acompanyats per una vintena de membres de la CAC, els seus portaveus Helena Escoda i Toni Teixidó varen ensenyar el registre de sol·licitud d’admissió de la ILP, que fou presentat el dia 13 d’abril, tot prosseguint amb la lectura d’un comunicat que explicava la trajectòria de la Coordinadora, de la campanya i les motivacions que els han dut a demanar la supressió d’aquesta excepció a la llei de protecció dels animals de Catalunya, tal i com demanda la majoria social catalana, per posar fi a aquesta excepció i incongruència legislativa.
Diferents municipis com Vilanova i la Geltrú, Olot, Torroella de Montgrí, Roses o Badalona ja han prohibit els correbous a nivell municipal els últims anys, però persisteixen a Santpedor, El Morell, Vidreres, Mont-roig del Camp i fins a una trentena de municipis de les Terres de l’Ebre.
Per acabar la Coordinadora va fer una crida a la mobilització popular a favor d’unes festes sense tortura, per una tradició no opressiva i una cultura catalana constructiva, pacífica, alegre i solidària.
