Els darrers dies, l’activitat internacional del President Puigdemont ha estat frenètica i a l’hora molt eficaç. És comprensible que el govern, els partits i la premsa espanyols estiguin dels nervis. I això sense parlar, ara, del tema d’Escòcia, Gibraltar, o les declaracions de múltiples polítics europeus, que en qüestionen l’immobilisme. Començant per dirigents de la totpoderosa CDU alemanya. Però anem a pams.
“El que val per Escòcia, val per Catalunya”, a Al Jazeera
Tot just retornat del seu exitós viatge als Estats Units, on cadascuna de les tres estades (Boston, Washington i Nova York) van tenir un enorme impacte mediàtic i polític a Catalunya, el President Puigdemont va ser entrevistat a la cadena global Al Jazeera, amb la periodista Hoda Abdel-Hamid al programa Talk to Al Jazeera.
Segons el President, “el cas escocès ens interessa molt, perquè Europa està canviant la seva posició molt clarament”. “I allò que val per a Escòcia val per a Catalunya”, afegint que “ningú li podrà negar a un català la seva ciutadania europea”.
Va recordar també que “Catalunya ha estat sempre una contribuent positiva a la UE, que presenta el 2% del PIB europeu i té una economia dinàmica, que ha crescut més d’un 3,5% l’últim any, i que creix tant en exportacions com en inversió estrangera”. Davant d’aquestes dades, el president es preguntà “si Europa és un projecte indiferent als populismes d’alguns estats i en canvi no té cap interès que una realitat com Catalunya pugui contribuir al progrés europeu”. “Això no va en la lògica europea”.
Preguntat sobre les amenaces d’aplicar l’article 155, el president va fer notar que també hi ha qui ha parlat de l’article 116, que inclou l’estat de setge, alarma i emergència, i advertí que “preocupa aquesta aproximació tan normal de la política espanyola a situacions excepcionals, com d’una certa tensió innecessària”. “L’única reacció que seria decisiva és el diàleg, seria més efectiva que qualsevol amenaça”, conclogué.
En un altre moment de l’entrevista, i amb relació al reconeixement internacional d’una Catalunya independent, el president de la Generalitat va dir que “estem a la fase no del reconeixement, sinó del coneixement” i afegí que “volem que el món conegui què està passant a Catalunya, per què, que ens faci preguntes, de vegades incòmodes, que puguem respondre”. I féu notar que si el poble de Catalunya decideix esdevenir un estat independent “aleshores trucarem a la porta del reconeixement, i estem convençuts que, com ha passat en tota la història precedent, en la majoria dels casos, si hi ha una voluntat clara i decidida i un missatge clar el reconeixement arriba”.
A Bolonya, amb Romano Prodi
Pocs dies després, el President Puigdemont va tenir una reunió amb l’ex President de la Comissió Europea i ex Primer Ministre d’Itàlia, Romano Prodi, un dels polítics europeus més influents de l’actualitat. La trobada va tenir lloc a Bolonya, aprofitant que el President assistia a la inauguració de la 54a Fira del Llibre Infantil i Juvenil, on Catalunya i les Illes eren les convidades oficials.
Amb l’expresident Jimmy Carter
Però sense cap mena de dubte, la iniciativa més espectacular ha estat l’entrevista amb l’expresident dels Estats Units, Jimmy Carter, que als seus 92 anys, continua actiu al capdavant del The Carter Center, un think tank amb un gran impacte global, que vol promoure la pau, la democràcia al món, així com lluitar contra les malalties i donar esperances als més desafavorits. El dia anterior, dijous, va participar en una trobada de l’Ambassadors Circle del Centre, que aplega diplomàtics i experts en política internacional nord-americans.
Val a dir que, per evitar el boicot espanyol a la trobada, el President va haver de fer un autèntica marató de vols i connexions en diferents aeroports, fins arribar a la ciutat d’Atlanta. Una estratègia que, val a dir, ha deixat en evidència els serveis diplomàtics i d’intel·ligència espanyols.
Puigdemont i Carter van parlar sobre la situació política de Catalunya i el referèndum que se celebrarà en els propers mesos. Cal recordar que l’expresident Carter va ser reconegut el 2002 amb el Premi Nobel de la Pau, pels seus esforços per trobar solucions pacífiques als conflictes internacionals, impulsar la democràcia i els drets humans i fomentar el desenvolupament econòmic i social. El 2010, va rebre el Premi Internacional Catalunya per la seva trajectòria i compromís amb la pau i els drets humans.
Pel que fa a la seva participació en l’Ambassadors Circle, que va ser possible gràcies a haver estat convidat personalment per Ambler Moss, membre del Consell Consultiu del Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat), i que va ser cònsol general a Barcelona entre el 1964-66, Puigdemont va aclarir que l’objectiu no era “convidar-los” a fer de mediadors. “No hem vingut a demanar-los res més que respondre’ls les preguntes que fan i que ens escoltin i això és el que costa que passi a Espanya”, explicà. No obstant, quan es convoqui el referèndum ja es concretarà el model de mediació i d’observació internacional per poder tirar endavant el referèndum “amb garanties”. “La necessitat que aquesta mena de conflictes, que són polítics, requereixin del coneixement de la mediació emergeix sempre”, subratllà, i afegí que “voldrem que hi hagi el màxim nombre d’observadors internacionals que puguin garantir que es compleixen les exigències més rigoroses dels estàndards internacionals”.
També va insistir en la necessitat d’“un diàleg sense condicions” amb el Govern espanyol i li reclamà una proposta per resoldre “el que sembla que és evident, que les relacions Catalunya- Espanya no funcionen i que tot allò que fem les dues bandes perquè funcioni no ha donat resultats”. En aquest sentit, lamentà que “la resposta del Govern espanyol sempre és negativa, argumentant que aquesta votació és incompatible amb la Constitució espanyola”, quan en realitat aquesta “preveu que hi pugui haver la petició de referèndum”. “Nosaltres tenim la taula parada perquè s’hi assegui l’Estat espanyol i, si cal que hi hagi la mediació d’altra gent, per nosaltres no serà que no”, reblà.
