El líder del Partit Quebequès i cap de l’Oposició Oficial a l’Assemblea Nacional del Quebec, Jean-François Lisée, ha visitat Catalunya aquests darrers dies. L’estada ha format part d’una missió que el portarà a partir d’avui a Munich (Baviera) i també a Londres.
Lisée, que va accedir al lideratge del Partit Quebequès el passat mes d’octubre, després d’unes primàries competides, va participar dissabte en el míting d’inici de la campanya del Sí d’Esquerra Republicana de Catalunya, on va pronunciar un discurs que va ser força aplaudit pels assistents. També s’ha entrevistat amb diferents actors econòmics catalans, interessant-se sobretot pel paper de les petites i mitjanes empreses catalanes. Tant Catalunya com el Quebec, tenen un teixit empresarial on les pimes juguen un rol capdavanter.
Concretament, es va trobar amb Eurecat- Centre Tecnològic de Catalunya, l’Institut Català de Finances, Catalonia Trade and Investment, Barcelona Tech City, i també amb Start Ups Catalonia.
Entrevistes amb Puigdemont i a TV3
Ahir a primera hora va ser entrevistat als programes els Matins de TV3, on clarament va defensar el dret dels catalans a decidir el seu futur i no es va estar de criticar l’actitud del govern espanyol d’oposar-se a la celebració del referèndum d’independència a Catalunya. Durant l’entrevista, Lisée es va referir al 25 de setembre, deixant entendre que podria ser la data referendària, si bé, en principi és poc probable, atès que és un dilluns.
Més tard es va entrevistar amb el President de la Generalitat, Carles Puigdemont, a qui acompanyava el Conseller d’Afers Exteriors, Raül Romeva. La reunió va ser a porta tancada.
En declaracions a la premsa quebequesa i canadenca, Lisée ha dit que l’exemple català, sobretot pel que fa referència al full de ruta, les lleis de desconnexió i la transversalitat partidista de la reivindicació de la independència, mereixen ser tingudes en compte. En aquest sentit ha recordat que al Quebec existeix una entitat OUI-Quebec, que aplega diverses organitzacions polítiques, socials i patriòtiques que comparteixen el desig de celebrar un tercer referèndum d’independència.
Sense referèndum fins, com a mínim, el 2022
Això no obstant, Lisée s’ha refermat en la seva proposta de no celebrar cap referèndum fins, com a mínim, el 2022. Aquesta va ser la seva promesa durant les primàries que va gaunyar a la presidència del Partit. Concretament, s’ha compromès a que abans de convocar el referèndum, cal guanyar dues eleccions legislatives. La primera, en principi, se celebrarà el 2018, i si el guanya, durant el primer mandat, fins al 2022-2023, el dedicarà íntegrament a arreglar l’economia quebequesa i a establir les “condicions guanyadores”. Un cop sigui reelegit, llavors sí que celebrarà el tercer referèndum, però que pot tenir lloc més endavant entre el 2024 i el 2026.
Un periodista de renom
Lisée (59 anya), abans de dedicar-se a la política, va ser un destacat periodista de renom al Quebec, però que també va col·laborar amb alguns dels principals mèdia americans, francesos i britànics. Va ser corresponsal a París i als Estats Units. Es va especialitzar en informació política i internacional i va escriure alguns llibres d’actualitat política que van tenir una forta influència en els anys noranta. També va impartir classe a la Universitat, sobre relacions internacionals. Un dels seus llibres més destacats és Dans l’oeil de l’aigle, on analitza detalladament, l’actitud dels Estats Units respecte el Quebec, al llarg dels anys.
Arran de l’arribada al poder del Partit Quebequès el 1994, va començar a assessorar el Primer Ministre de llavors, Jacques Parizeau, i va tenir un rol destacat, en l’estratègia referendària dels independentistes el 1995, que van estar a punt de guanyar. Posteriorment, també va assessorar el següent Primer Ministre Lucien Bouchard. Després d’uns anys dedicat a la docència universitària, el 2015, va participar en les primàries per ser nou líder del PQ, però va ser derrotat. Arran de la dimissió sobtada del guanyador llavors, es va tornar a presentar, el 2016, i, aquest cop sí, va guanyar la nominació com a líder del partit.
