Eleccions a Irlanda del Nord: els nacionalistes nord-irlandesos pugen en percentatge de vots i en escons

És la primera vegada que els partits declarats unionistes no tenen la majoria a la cambra

Michelle O'Neill, líder del Sinn Féin, des de gener 2017
image_pdfimage_print

Les eleccions legislatives a Irlanda del Nord, celebrades el proppassat 2 de març, han donat una victòria ajustada al partit unionista britànic DUP, que ha superat en poc més de mil vots, el segon partit més votat, el Sinn Féin.

Amb una participació del 64,8% -deu punts per sobre respecte les eleccions de maig de 2016- les forces pro-irlandeses (el Sinn Féin i el Partit Socialdemòcrata) han millorat notablement el percentatge de representació a la Cambra, passant del 37% al 43,3%. Quant a percentatge de vots, també han augmentat lleugerament, passant del 36% el 2016 al 39,8% en aquests comicis. Val a dir que el 2016 la cambra es composava de 108 escons, i enguany, de 90, dada que cal tenir en compte a l’hora de comparar els escons obtinguts en els dos comicis. Així, el 2016 els partits declaradament unionistes tenien 55 escons, enfront dels 40 nacionalistes/republicans irlandesos, mentre que ara la cambra ha quedat en 39 unionistes pro-britànics i 39  nacionalistes irlandesos. És la primera vegada a la història que els unionistes perden la majoria a la cambra.

Aquests són els resultats per partit, escons, total de vots i percentatge:

Publicitat
  • Partit Unionista Demòcrata (DUP): 28 escons, 225.413 vots, 28.1% (unionista, conservador)
  • Sinn Féin (SF): 27 escons, 224.245 vots, 27.9 % (nacionalista, socialista)
  • Partit Socialdemòcrata i Laborista (SDLP): 12 escons, 95.958 vots, 11,9% (nacionalista, centre-esquerra)
  • Partit Unionista de l’Ulster (UPP): 10 escons,  103.314 vots, 12.9% (unionista, centre-dreta).Com a conseqüència dels resultats el líder del partit, Mike Nesbitt, ha dimitit.
  • Partit de l’Aliança (APNI): 8 escons, 72.717 vots 9.1 (liberal, centre, no es posicionen en el tema nacional)
  • Partit Verd: 2 escons, 18.527 vots,  2,3% (centre esquerra, ecologista, no es posicionen en el tema nacional)
  • Veu Tradicional Unionista (TUV): 1 escó, 20.523 vots,  2,6% (unionista, dreta, euroescèptic)
  • People Before Profit Allianz (PBPA): 1 escó, 14.100 vots, 1,8% (trostkista, extrema esquerra, no es posicionen el tema nacional)
  • Independents:1 escó 14.407 1,8% (no es posicionen en el tema nacional)

A partir d’ara el Sinn Féin i el DUP hauran de negociar novament per a formar el nou govern de l’Ulster. Irlanda del Nord és una “nació constitutiva” del Regne Unit, que té certa autonomia. Com a conseqüència dels acords de pau de 1998, la vida política no s’estructura entre una majoria parlamentària i una oposició, sinó que el govern està format per un govern d’unió nacional. L’executiu és elegit per l’Assemblea i cada partit polític disposa d’un nombre de ministres proporcional al nombre d’escons de l’Assemblea.

El programa del Sinn Féin s’ha centrat en afavorir la llengua irlandesa, el matrimoni homosexual, el referèndum sobre la unificació d’Irlanda i aconseguir un estatus especial quan es produexi el Brexit.

El programa de la DUP s’han centrat en la salut, la feina, l’educació i les infrastructures.

Recordem que  dimissió del viceprimer ministre i membre del Sinn Féin, Martin McGuiness, va precipitar la crisi a l’Assemblea nord-irlandesa i la convocatòria d’eleccions anticipades, com ja anunciàvem aquí.