Aquest cap de setmana, la tercera via, entre la Independència i l’statu quo, ha tornat a la primera línia informativa.
Va començar Artur Mas, en una conferència a Madrid, on va assenyalar que l’Estat podria fer una oferta a mig camí entre la Independència i l’statu quo, però que de moment, no la feia. Mas va posar molt l’èmfasi en remarca que es referia a l'”Estat” i no al “govern” espanyol, en el que s’ha interpretat, per una banda, que es referia, probablement, a la Corona. De l’altra, que Mas replicava a les paraules de Sáenz de Santamaria en el sentit que el govern espanyol parlaria amb molts altres interlocutors de Catalunya, al marge del govern de Puigdemont.
El fet que Mas emprés el concepte de “devo-max”, extreta de la política escocesa, que com se sap, era la primera opció que plantejava el llavors Primer Ministre Salmond, i que va ser rebutjada pel seu interlocutor britànic, el Primer Ministre David Cameron, va aixecar tota mena d’especulacions.
Dissabte, oportunament, el diari El País publicava a la portada, que el govern espanyol estava preparant una oferta per negociar amb Catalunya, basada en 45 dels 46 punts que en el seu moment, Puigdemont va fer arribar a Rajoy. Per descomptat, el descartat era el referit al referèndum acordat entre Barcelona i Madrid. Entre les mesures previstes, segons el diari, hi ha uns acords de finançament, infrastructures, museus “nacionals” amb seu a Barcelona i fins i tot la celebració de Consells de Ministres a la capital catalana.
Per acabar-ho de reblar, aquest diumenge, el Delegat del Govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, en una entrevista al 324, reconeixia contactes secrets en molts nivells entre els dos governs.
Tot plegat, sembla que es vol difondre una opinió de possible desactivació de l’opció referendària o d’evitar el ja famós xoc de trens.
Això no obstant, les respostes per part de destacats responsables polítics catalans han estat força contundents. Qui més, ha estat el propi President Carles Puigdemont, que ha titllat la suposada proposta de Madrid d'”Esperit Sant, perquè tothom en parla, però ningú no l’ha vist mai“. Respecte a les negociacions secretes, ha afegit un lacònic “ja ens agradaria“.
Per la seva banda, el vice-president Oriol Junqueras, ha declarat que “el referèndum no és bescanviable, perquè la democràcia no ho és”.
Finalment, la Consellera de Presidència, Neus Munté, també ha negat les converses secretes i ha afegit que l’únic que s’ha rebut d’Espanya són “amenaces d’inhabilitació”.
En Mas no va proposar res. Va parlar del ventall d’opcions que hi havia en el tema català i va indicar, evidentment, que hi ha la tercera via, la dev-max o digues-li com vulguis. Però també va especificar que aquesta tercera via no existia i, si de cas, que qui l’havia de proposar era l’Estat. A més, això ho va dir davant d’una audiència d’estudiants de màster en Ciències Polítiques, és a dir, en un entorn acadèmic on el que importa no és un titular fet amb una frase retallada sinó el que s’explica i s’argumenta.
D’aquí treure que en Mas va proposar res semblant a la tercera via, que va apuntar a la Corona o donar a entendre que hi ha una esquerda entre les files indepes, és un exemple del pitjor periodisme esportiu.
Feu-vos-ho mirar.
En l’article en cap cas s’esmenta que la proposta de la tercera via sigui de Mas (queda clar que és l’Estat).