Si la imatge democràtica d’Espanya ja trontollava abans del judici del 9N, que avui acabarà al Palau de Justícia de Barcelona, un cop s’aixequi la sessió, es pot ben bé dir que després ha quedat a l’alçada del betum, és a dir, per terra. Això si més no és el que pensen, i declaren, diversos eurodiputats que l’han seguit d’aprop i que no se’n saben avenir que això passi en un estat membre de la Unió Europea. Tots ells critiquen la judicialització de la política.
Val a dir que aquesta percepció negativa de la democràcia espanyola, malalta, segons el President Puigdemont, pot eixamplar-se si tenim en compte els judicis encara pendents. El de finals de febrer contra Francesc Homs, tal i com es va conèixer dimecres, i sobretot, al que probablement haurà de fer front la Presidenta (en actiu) del Parlament, Carme Forcadell. La rellevància d’aquest darrer procés és tan gran, que molt probablement pot convertir-se en la causa detonant d’un definitiu acte d’unilateralitat del govern i el parlament catalans.
En declaracions al servei en anglès de l’Agència Catalana de Notícies (ACN o CNA), diversos eurodiputats han volgut deixar palès el seu malestar pel judici que avui acaba i pels que vindran en les properes setmanes i mesos.
Els eurodiputats no es tallen
Com és propi d’una cultura política fermament consolidada i no d’una que no ho està, els eurodiputats que més han seguit el procés en general, i el judici del 9N en particular, no s’han tallat gaire a l’hora de fer-ne una valoració.
Csaba Sógor, és un eurodiputat romanès, però d’origen hongarès com assenyala el seu nom. Membre del Grup Popular Europeu, el més important del Parlament Europeu, emfasitza el paper que ha de jugar la Unió Europea en el contenciós entre Catalunya i Espanya, atès que té bones, però també males experiències. En aquest sentit, afirma que, com en el cas de Kosovo, ha d’ajudar a resoldre el problema, sempre emfasitzant “la pau, el diàleg i la negociació”. I afegeix que “de vegades no és possible viure plegats i llavors nous acords han de ser establerts i respectats“. Com a exemple, posa el cas de la regió de Székely, a Romania, on també es va celebrar un referèndum, però que no comportà cap persecució judicial. I conclou que “tot referèndum és un senyal d’alerta a la majoria que alguna cosa no funciona en el país i que ha de ser discutida i resolta“.
Mark Demesmaeker, eurodiputat flamenc, membre de l’eurogrup Reformista i Conservador Europeu i militant de la Nova Aliança Flamenca (NVA), també remarca el paper que la UE ha de jugar-hi i recorda que “un conflicte polític ha de ser resolt de forma política, de forma democràtica a través del diàleg i no enviant polítics als tribunals perquè no agrada la seva opinió“. Per l’eurodiputat flamenc, “Espanya s’allunya cada cop més dels valors de la UE i no entenc el seu silenci. La UE va ser fundada sota els valors democràtics i el respecte a l’estat de dret“. I alerta que si un Estat Membre no acompleix aquests, “els altres 27 haurien de reaccionar, però no ho fan“. I conclou “Obliden que els ciutadans de Catalunya tenen el dret a decidir sobre el seu propi futur. Si la UE no respecta aquest principi, perdrà cada cop més suport“.
Marisa Matias, eurodiputada de l’eurogrup de l’Esquerra Unida Europea-Esquerra Verda Nòrdica, considera que “si no hi ha una solució legal que permeti els catalans decidir sobre la seva autonomia, llavors s’ha de crear“. I considera que “és necessari que hi hagi un referèndum perquè els catalans puguin decidir si volen ser independents o no“. La portuguesa es mostra crítica amb el fet que “no és correcte que es jutgi algú per posar urnes” i que “no és just respondre un problema polític amb els tribunals“.
La també portuguesa Ana Gomes, membre del Grup Socialista, el segon més important de l’Europarlament, afirma que “el judici del 9N no s’hauria d’haver produït mai” i afegeix que “no dissuadeix els partidaris de la independència, ans ben al contrari“.
Finalment, Ivan Jakovcic, de l’Aliança dels Liberals i Demòcrates d’Europa, desitja que la situació millori respecte el present i recorda que “Mas va ser escollit democràticament i és una persona molt important a Catalunya, Espanya i Europa“. Afegint que espera “que hi hagi un diàleg raonable entre el govern central de Madrid i el govern de Barcelona“
