Avui s’ha celebrat a Belloy en Santerre (França) l’acte d’homenatge als voluntaris catalans que van lluitar a la Legió estrangera francesa en la Primera Guerra Mundial. L’acte ha estat organitzat per la Mancomunitat de l’Alta Picardia amb el suport de l’entitat Souvenir Français, el Ministeri de Defensa francès i la col·laboració de la delegació del Govern a França.
L’homentage ha comptat, per part de França, amb la presència de la sots-prefecta de Perónne, Odile Bureau; el president de la Mancomunitat de l’Alta Picardia, Philippe Cheval, i els seus vicepresidents, Robert Billoret i Bruno Etévé; l’alcalde de Belloy en Santerre, Bernard Lictevout; el president de Souvenir Français, Marcel Queyrat, i un oficial representant de la Legió. També hi han assistit consellers i militars txecs, alemanys i nord-americans. Per part de Catalunya hi ha assistit el conseller d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva, acompanyat pel delegat del Govern a França, Martí Anglada.
Durant la cerimònia s’ha ofert un concert de l’Orquestra Barroca de Barcelona i de la Banda de la Legió, i la lectura de poemes dels artistes caiguts, entre ells el català Camil Campanyà.
Aquest homenatge forma part d’un seguit d’actes que han organitzat diferents municipis de la regió francesa Nord-Pas-de-Calais-Picardie, durant aquest 2016, per commemorar que ara fa cent anys voluntaris de la Legió van lluitar al costat de França durant la Primera Guerra Mundial.
El passat mes d’abril, el departament juntament amb la delegació del govern a França, ja va homenatjar els voluntaris catalans en un acte institucional al Palau de la Música que va ser presidit pel conseller Romeva i va comptar amb la presència dels cònsols general de França, Edouard Beslay, i del cònsol general de Regne Unit, Lloyd Millen, així com també membres de la Legió i representants institucionals francesos.
La batalla de la Somme
Els voluntaris catalans de la Primera Guerra Mundial van lluitar a la Legió estrangera francesa -al costat de voluntaris txecs, eslovacs i de països dels Balcans- que aspiraven a la independència dels seus països si finalment l’Imperi Austro-hongarès i Alemanya van ser derrotats.
L’estiu del 1916, ara farà un segle, a la Picardia, entre París i la frontera belga, es va desenvolupar la gran batalla de la Somme. L’ofensiva aliada de la Somme contra els alemanys va ser protagonitzada per tropes franceses i pels soldats de la Commonwealth. El 4 de juliol de 1916, en la seva progressió per l’Alta Picardia, la Legió estrangera francesa va atacar les posicions alemanyes del poble de Belloy en Santerre.
En aquella cruenta batalla van morir un gran nombre voluntaris catalans, entre ells intel·lectuals voluntaris de la Legió estrangera francesa: el català Camil Campanyà i el nord-americà Alan Seeger. Durant la Gran Guerra també van trobar la mort els poetes alemanys Reinhard Johannes Sorge i Alfred Lichtenstein.
Encapçalats per Camil Campanyà, els catalans lluitaven enarborant la bandera estelada i amb l’esperança que una victòria aliada facilitaria la independència del Principat. No va ser així. Oblidats, fins que va arribar la República no van tenir un cert reconeixement social. El 1936 es va inaugurar, al parc de la Ciutadella, una estàtua de Josep Clarà dedicada ala catalans que lluitaren a la Legió Estrangera.
Després de la guerra, la reconstrucció del poble de Belloy en Santerre va estar finançada íntegrament per la Mancomunitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona. És per aquest motiu que d’aleshores ençà els carrers principals del poble s’anomenen Rue de la Catalogne i Rue de Barcelone.
Catalunya i Espanya, separades a la commemoració del centenari de la batalla de la Somme
Inicialment, el Ministeri d’Afers Estrangers espanyol no va mostrar interès en assistir a l’acte, ja que l’estat espanyol es va declarar neutral durant la Primera Guerra Mundial. No obstant això, el Ministeri d’Afers Estrangers francès va considerar que la Generalitat no era un actor de primera fila i es va emplaçar la comitiva catalana a unir-se a una delegació presidida per Ramón De Miguel, l’ambaixador espanyol. La Generalitat, aleshores, va negar-se a participar-hi. Anglada considerava que retre homenatge rere una bandera espanyola ‘seria un antihomenatge’ per a tots aquells qui ‘van morir amb total generositat’. En vista de la negativa catalana, els batlles de la Somme van pressionar perquè s’acceptés la presència de la Generalitat, d’una manera ‘independent’.
