Aquest dissabte passat el Periódico de Catalunya va publicar una entrevista al president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, en què aquest manifestava que “Podem negociar la data i la pregunta del referèndum”. Atès que darrerament s’estan produint declaracions on el full de ruta de Junts pel Sí queda en entredit (vegeu programa electoral de Junts pel Sí, pàgina 39) us en reproduïm literalment les preguntes i les respostes més destacades. Després d’aquestes preguntes us reproduïm les principals declaracions que va fer Puigdemont a la premsa internacional aquest divendres passat.
¿Va arribar a plantejar-li a Sánchez [Pedro Sánchez, líder del PSOE] una consulta en què a més del ‘sí’ i del ‘no’ s’hi inclogués una tercera opció, la reforma constitucional? Sempre hi haurà una elecció entre l’statu quo i la independència. Si l’statu quo resulta insuficient per a tots i l’Estat creu que pot fer una oferta, com la que va fer Cameron als escocesos amb el ‘devolution max’ [transferència més gran de poders], nosaltres no ho veuríem malament. No ens tanquem aquesta porta.
¿Però va arribar a plantejar-li? Li vaig plantejar el que ja és conegut: el mandat que tenim del Parlament i la proposta que estaríem en condicions d’acceptar, de negociar i d’entendre’ns, que és un referèndum. Nosaltres estem disposats a parlar de data, de pregunta, de quòrums i d’incloure propostes alternatives. Si hi ha voluntat d’impulsar un referèndum, per nosaltres no quedarà que les condicions en què es porti a terme siguin satisfactòries per a les dues parts.
Probablement, abans seria necessària una llei de la claredat. Estem d’acord. Vam fer unes eleccions al Parlament de caràcter plebiscitari justament perquè no havíem trobat la via de fer un referèndum. Si hagués existit aquesta via, segur que la llei de la claredat hauria estat damunt de la taula. I ens hauríem posat d’acord sobre participació, majories, minories, fins i tot la moratòria respecte als anys que hauríem d’esperar per poder-ne convocar un altre. En una taula de negociació tot això és absolutament dialogable.
Aquest és el full de ruta de Junts pel Sí: «Una primera fase que comença després del 27-S amb una declaració d’inici del procés d’independència, amb la creació de les estructures d’Estat necessàries des d’un govern de concentració i l’inici del procés constituent de base social i popular; i posteriorment es procedirà a la proclamació de la independència, que suposarà la desconnexió respecte a l’ordenament jurídic espanyol vigent». ¿Estan en condicions de fer una declaració d’independència en aquesta legislatura? Si estem parlant del que alguns pensen que pot ser una declaració unilateral d’independència o una declaració efectiva d’independència, per descomptat que no. Aquest no és el propòsit del Govern català. Ni és el full de ruta. El que diem és que per poder proclamar la independència i ser un estat hem de començar a aprovar un conjunt de lleis .
¿Les eleccions constituents les convocaria un Estat català ja proclamat? Les convoca un Parlament que té vocació de contribuir a la proclamació ulterior d’un Estat català. És una fase en què hi ha unes eleccions constituents, un referèndum per a la Constitució i en què, per tant, hi ha com a mínim dues pantalles democràtiques en les quals el poble de Catalunya acabarà decidint si es converteix en un Estat independent.
¿Amb el resultat del 27-S això es pot fer? Això es pot fer perquè al mateix programa electoral que vostè citava, uns paràgrafs més amunt, hi diu que si les forces que estan a favor de la independència de Catalunya obtenen la majoria absoluta al Parlament, s’impulsaran les lleis que consten al full de ruta.
¿I llavors per què Mas i vostè han dit que no tenen prou força per culminar el procés? Perquè no tenim el mandat per fer una declaració unilateral d’independència. Qui té el botó i l’autoritat per decidir si som independents és la gent. I a la gent se la convocarà a unes eleccions constituents per elegir uns representants que, si tenen prou força, elaboraran una constitució i convocaran un referèndum. La gent votarà per decidir si sanciona o no aquesta constitució. Aquest és un procés que comença a les urnes i que s’ha d’acabar a les urnes. Hem d’utilitzar molt bisturí en el llenguatge i poca escarpa i martell. Som a l’última milla, que sempre és la més difícil.
La política catalana ha encunyat conceptes no sempre congruents amb la realitat. Per exemple, els plebiscits es guanyen o es perden, no s’empaten. La CUP, que primer va assumir que s’havia perdut, després va virar. ¿El plebiscit es va guanyar o es va perdre? Dues consideracions. La CUP no va dir que el plebiscit s’havia perdut. Va dir que s’havia perdut el plebiscit del que volia la CUP: que el Parlament fes una declaració unilateral d’independència. Per això es va avenir a negociar amb nosaltres, perquè es va guanyar el nostre plebiscit.
Declaracions a la premsa internacional
En una sèrie d’entrevistes simultànies publicades al britànic ‘Financial Times’, al francès ‘Le Monde’, a l’italià ‘Corriere della Sera’, a l’alemany ‘Süddeutsche Zeitung’ i al portuguès ‘Diario de Notícias’ Puigdemont va manifestar que “Catalunya pot assolir la independència sense acord amb Madrid, tot i que la preferència de la Generalitat és el pacte” i va afegir “els catalans no volen esperar cinc o deu anys més”, “el govern confia assolir la independència en el marc d’un acord amb el govern espanyol” però recordant també que “la secessió unilateral és possible”.
Total que o no tenen npi de com funcionen els processos d’independència o s’han acollonit i s’han fet enrera…
“Si estem parlant del que alguns pensen que pot ser una declaració unilateral d’independència o una declaració efectiva d’independència, per descomptat que no. Aquest no és el propòsit del govern català. Ni és el full de ruta.” Fals! El Full de Ruta electoral de Junts pel Sí deia MOLT CLAR que es proclamaria la independència abans d’iniciar un procés constituent. Després es convocarien eleccions legislatives constituents, es discutiria i es redactaria una proposta de constitució i es sotmetria a referèndum. Però tot això després d’haver PROCLAMAT LA INDEPENDÈNCIA EN LA LEGISLATURA ACTUAL! Què passa? Que el nostre president no s’ha llegit el Full de Ruta de Junts pel Sí?
“El que diem és que per poder proclamar la independència i ser un estat hem de començar a aprovar un conjunt de lleis.” Està molt bé preparar les “lleis de desconnexió”. Però primer és la independència i després les lleis. Sense haver proclamat la independència totes aquestes lleis seran il•legals i no s’aplicaran… suposant que arribin a aprovar-se. Perquè mentre no proclamem la independència continuarem sent una comunitat autònoma espanyola, seguirem sotmesos a la legislació espanyola i ha temes que queden fóra de les atribucions del parlament català. Aquestes lleis es poden redactar “en petit comité” i guardar-les en un calaix, fins que es proclami la independència.
“‘No tenim el mandat per fer una declaració unilateral d’independència.” Perdó? Que no eren “eleccions plebiscitàries”? Que no ens havien dit -del dret i del revés- que el que s’havia de comptar eren els ESCONS i no els VOTS? Que per a poder comptar vots caldria que el govern espanyol ens hagués deixat fer el referèndum? Això és el que passa quan poses al capdavant d’un moviment independentista a gent que no és independentista de debó, sino separatistes (que no és el mateix!).
“Qui té el botó i l’autoritat per decidir si som independents és la gent. I a la gent se la convocarà a unes eleccions constituents per elegir uns representants que, si tenen prou força, elaboraran una constitució i convocaran un referèndum.” Molt de compte! No tormen ara amb la trampa de voler vincular la proclamació de la independència amb l’aprovació de la constitució, perquè no va així la cosa. Un referèndum constitucional és única i exclusivament per a aprovar o rebutjar un PROJECTE DE CONSTITUCIÓ. No té absolutament res a veure amb si la gent vol la independència o no. és més, vincular-ho -com volen fer ara- és llençar-nos pedres a la teulada i assegurar-se de que el procés independentista fracassa. Perquè està ben clar que els que s’oposin a la independència votaran en contra de la constitució, però el mateix faran molts partidaris de la independència. Jo, per exemple, si em surten amb que el castellà continuarà sent idioma oficial en una república catalana independent o que no tindrem exèrcit votaré en contra. I sóc un independentista convençut des de fa més de 30 anys. Precisament per això votaria en contra de propostes d’aquesta mena. Si es vol saber l’opinió dels ciutadans sobre la independència el que s’ha de fer és un REFERÈNDUM D’AUTODETERMINACIÓ, amb una pregunta binària clara: “Voleu que Catalunya esdevingui un estat independent? SÍ o NO?” Un referèndum on puguin votar amb garanties tant els catalans residents a l’estranger com els que estan empadronats en altres comunitats autònomes espanyoles. Que no ens vulguin vendre la moto i fer-nos la mateixa trampa que el 78.
Com més el conec, més poc m’agrada. No m’agraden els “boques”, els que practiquen el “postureo”. No m’agraden els polítics que menteixen. Però el que menys m’agrada és que em prenguin per imbècil.
El Fuill de Ruta electoral de Junts Pel Sí és molt clar. I els van votar per a que el complíssin. I es van comprometre a fer-ho amb una majoria parlamentària independentista, no amb una majoria absoluta de JXS. Tampoc depenia d’obtenir més del 50% dels vots. Ens van dir precisament que eren eleccions “plebiscitàries” i que només es tindrien en compte els escons obtinguts i no els vots. Si al president Puigdemont no li agrada, que s’aguanti. I si no, que renuncii al càrrec. Però que no ens menteixi i -sobretot- que no ens prengui per imbècils. Sabem llegir i sabem a què es van comprometre.