No tothom és benvingut

Com que els comuns, els del sí però no; els de “la-kulpa-és-da-kumbariènsia”; els de “fadarem-nos fratarnalment fent una república dins la monarquia espanyola”; els de “si guanya el sí en el referèndum, demanarem permís a Espanya per veure com ens ho fem”; els que posen el crit al cel per un suposat 3% a Catalunya però callen davant partits tan podrits de corrupció com el PP o el PSOE… Com que aquesta gent estan farts que els diguem que són uns arribistes, que s’apropen al sol que més escalfa, han volgut ser originals i no se’ls ha ocorregut res millor que convidar amb tots els honors a la primera dona que va segrestar un avió de passatgers en un acte de terrorisme: la palestina Leila Khaled, per pronunciar una conferència a Barcelona.

I qui és aquesta dóna? És una terrorista antisemita, marxista-leninista, que va formar part de l’organització violenta Front Popular d’Alliberament de Palestina (FPAP) que l’any 1969 va segrestar un avió de la Trans World Airlines (TWA) que s’adreçava a Tel Aviv desviant-lo a Damasc, que posteriorment es va sotmetre a una cirurgia facial per poder segrestar un segon avió que volava d’Amsterdam a Nova York i que va ser detinguda, després de llançar una granada de mà que, afortunadament, no va arribar a esclatar.

Doncs aquest personatge és el que ha estat convidat per la III edició de la Fira Literal Barcelona, la fira “de literatura alternativa i d’esquerres”. I Frau Colau, tota cofoia, ha omplert els carrers de la ciutat amb pancartes anunciant la “bona nova”. I, mira quines casualitats, Khaled vindrà a Barcelona dia 14, el dia de l’aniversari de la independència d’Israel l’any 1948.

Publicitat

Però què pretén amb aquest disbarat Frau Colau?

Digueu-me malpensada, si voleu, però penso que vol tacar la imatge de Catalunya de cara al món i treure suports a l’independentisme. L’establishment espanyol, que l’empeny, patrocina i publicita, la necessita ara més que mai. I ella, com a bona patriota mesetària, es deixa aconsellar i s’hi posa a totes. Perquè, quan la revolució més gran que s’ha fet mai al nostre país, a Espanya i, possiblement a Europa, la que hem batejat com “la revolució dels somriures”, és la que vol assolir la independència de manera absolutament pacífica i democràtica, ella porta a la capital de Catalunya i homenatja a una terrorista com Khaled per què el món vegi que a Catalunya no tot són flors i violes. Embrutem la seva imatge. Emboliquem la troca a veure si, amb una mica de sort, en passa alguna de grossa i la gent s’oblida de la independència i torna a la cleda de la mama espanya.

Digueu-me malpensada, si voleu, però amb el que va passar als anys 30, i coneixent com conec les clavegueres comunAs, això tufeja massa. Tufeja tant, que els barcelonins no ho hauríem de permetre. Antisionisme? Terrorisme? No, gràcies. Ben lluny! I els #lerrouxistes, també.