No tothom és benvingut

Com que els comuns, els del sí però no; els de “la-kulpa-és-da-kumbariènsia”; els de “fadarem-nos fratarnalment fent una república dins la monarquia espanyola”; els de “si guanya el sí en el referèndum, demanarem permís a Espanya per veure com ens ho fem”; els que posen el crit al cel per un suposat 3% a Catalunya però callen davant partits tan podrits de corrupció com el PP o el PSOE… Com que aquesta gent estan farts que els diguem que són uns arribistes, que s’apropen al sol que més escalfa, han volgut ser originals i no se’ls ha ocorregut res millor que convidar amb tots els honors a la primera dona que va segrestar un avió de passatgers en un acte de terrorisme: la palestina Leila Khaled, per pronunciar una conferència a Barcelona.

I qui és aquesta dóna? És una terrorista antisemita, marxista-leninista, que va formar part de l’organització violenta Front Popular d’Alliberament de Palestina (FPAP) que l’any 1969 va segrestar un avió de la Trans World Airlines (TWA) que s’adreçava a Tel Aviv desviant-lo a Damasc, que posteriorment es va sotmetre a una cirurgia facial per poder segrestar un segon avió que volava d’Amsterdam a Nova York i que va ser detinguda, després de llançar una granada de mà que, afortunadament, no va arribar a esclatar.

Doncs aquest personatge és el que ha estat convidat per la III edició de la Fira Literal Barcelona, la fira “de literatura alternativa i d’esquerres”. I Frau Colau, tota cofoia, ha omplert els carrers de la ciutat amb pancartes anunciant la “bona nova”. I, mira quines casualitats, Khaled vindrà a Barcelona dia 14, el dia de l’aniversari de la independència d’Israel l’any 1948.

Però què pretén amb aquest disbarat Frau Colau?

Digueu-me malpensada, si voleu, però penso que vol tacar la imatge de Catalunya de cara al món i treure suports a l’independentisme. L’establishment espanyol, que l’empeny, patrocina i publicita, la necessita ara més que mai. I ella, com a bona patriota mesetària, es deixa aconsellar i s’hi posa a totes. Perquè, quan la revolució més gran que s’ha fet mai al nostre país, a Espanya i, possiblement a Europa, la que hem batejat com “la revolució dels somriures”, és la que vol assolir la independència de manera absolutament pacífica i democràtica, ella porta a la capital de Catalunya i homenatja a una terrorista com Khaled per què el món vegi que a Catalunya no tot són flors i violes. Embrutem la seva imatge. Emboliquem la troca a veure si, amb una mica de sort, en passa alguna de grossa i la gent s’oblida de la independència i torna a la cleda de la mama espanya.

Digueu-me malpensada, si voleu, però amb el que va passar als anys 30, i coneixent com conec les clavegueres comunAs, això tufeja massa. Tufeja tant, que els barcelonins no ho hauríem de permetre. Antisionisme? Terrorisme? No, gràcies. Ben lluny! I els #lerrouxistes, també.

4 COMENTARIS

  1. Totalment d’acord. Subscric el que dieu. Per cert, qui finançà la campanya de la Colau i companyia? Les quotes dels afiliats?

  2. El 2012 la sra. Kolau no existia dins el món independentista.
    No teniem penjat als Pujol al costat dels lladres de la Corte. (Ara Espanya no ens roba; són els Pujol), els Verds/Iniciativus estaven acoquinats refugiats dins la verdor del ecologisme mundial i sense l´ajud dels PUDEMOS/LERROUX, guanyavem per golejada (2 Milions i mig contra 40.000 ), més de 2 M. de persones agafats de la mà sense discussions etc.etc.etc..
    Quí o quins han perllongat la decissió final de manera que la golejada s´hagi convertit en un frec a frec?

Comments are closed.