El nombre de catalans residents a l’estranger és de 386.486 persones a 1 de gener de 2024,segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). Aquesta població s’ha incrementat en 19.119 habitants respecte a un any enrere, la qual cosa correspon a una variació del 5,2%. Totes les comarques i Aran registren una alça de la població resident a l’estranger durant el 2023, amb l’excepció de la Segarra, on aquesta població disminueix perquè Biosca i Torà van passar a ser municipis del Solsonès a partir de mitjans del 2023.
Cal tenir en compte que les variacions dels resultats d’aquest any en relació amb els del 2023 del Solsonès i la Segarra estan afectades pel canvi d’adscripció comarcal de Torà i Biosca, de la mateixa manera que les d’Osona estan afectades per la creació del Lluçanès.
En el rànquing de països de residència, França se situa en primer lloc, amb 56.496 residents catalans, i també és la primera destinació dels ciutadans de 34 comarques i d’Aran. El Regne Unit se situa en segon lloc, amb 35.277 residents del conjunt de Catalunya, i és la primera destinació per als procedents del Barcelonès i el Moianès. El tercer país amb més residents catalans és Argentina, on resideixen 32.802 catalans i és la primera destinació dels procedents de la Noguera, el Pallars Jussà i el Priorat, seguit d’Alemanya, que amb 32.474 residents catalans és la principal destinació dels procedents d’Osona i del Lluçanès. Andorra és la principal destinació del residents a l’estranger procedents de l’Alt Urgell i el Pallars Sobirà.
Més de la meitat dels residents a l’estranger tenen la seva darrera inscripció padronal a la comarca del Barcelonès (195.653 persones). Segueix, a força distància, el Vallès Occidental (26.917) i el Baix Llobregat (20.997). En relació amb el 2023, les variacions d’aquestes 3 comarques han estat similars a les de la mitjana catalana (5,3%, 5,0% i 5,8%, respectivament).Més de la meitat dels residents a l’estranger tenen la seva darrera inscripció padronal a la comarca del Barcelonès (195.653 persones). Segueix, a força distància, el Vallès Occidental (26.917) i el Baix Llobregat (20.997). En relació amb el 2023, les variacions d’aquestes 3 comarques han estat similars a les de la mitjana catalana (5,3%, 5,0% i 5,8%, respectivament).
Pel que fa als municipis de darrera inscripció, 173.686 residents a l’estranger estan inscrits al municipi de Barcelona. El segueixen l’Hospitalet de Llobregat (8.994), Terrassa (8.026), Badalona (7.746) i Sabadell (7.697). En relació amb el 2023, els augments més elevats entre els municipis amb més de 1.000 residents a l’estranger són Mollet del Vallès, amb un augment del 8,8%, seguit de Tortosa, Salt, Reus i Manresa, amb increments de més del 7%. En canvi, els municipis que han registrat creixements més baixos de residents a l’estranger han estat Esplugues de Llobregat (0,7%) i la Seu d’Urgell (0,5%).
Composició per edat
L’edat mitjana de la població resident a l’estranger és de 38,6 anys, és a dir 4,8 anys més jove que la del conjunt de Catalunya (43,4 anys). Per grans grups d’edat, els menors de 15 anys representen un 19,0% de la població resident a l’estranger, els de 15 a 64 anys són el grup majoritari, amb un 66,7%, i les persones majors de 64 anys representen el 14,2%.
Per comarca d’inscripció i en relació amb la distribució per edat dels residents a l’estranger, la població procedent d’Osona presenta el percentatge més elevat de menors de 15 anys (31,4%), una proporció que en la majoria de comarques i Aran no ultrapassa el 20%. A l’altre extrem, la comarca del Pallars Sobirà és la més envellida, amb el 41,3% d’inscrits a l’estranger de 65 anys o més.
Lloc de naixement
El 64,3% dels inscrits a les oficines consulars van néixer a l’estranger (248.735), dels quals 183.232 van néixer al mateix país on ara resideixen i 65.503, en altres països. Un terç aproximadament dels residents a l’estranger (31,9%) van néixer a Catalunya (123.419) i el 3,6%, a la resta d’Espanya (13.984).
Per comarques, les proporcions més elevades de nascuts a l’estranger són les de la Noguera (72,5%), el Pallars Jussà (72,4%), el Barcelonès (71,2%) i el Priorat (69,4%). En canvi, les proporcions més altes de residents a l’estranger nascuts a Catalunya són les de la Cerdanya (49,7%), Osona (46%), el Berguedà (45,5%) i el Pla de l’Estany (45,3%).
L’estructura per edat dels residents a l’estranger és diferent segons el lloc de naixement. La població més envellida correspon als nascuts a la resta d’Espanya, amb un 44,4% de persones de 65 anys o més. A l’altre extrem, la població més jove és la nascuda al mateix país on viu, amb un percentatge de menors de 15 anys del 26,8%.
La població nascuda a Catalunya que viu a l’estranger resideix fonamentalment a Europa (68,1%). També resideixen al continent europeu el 73% dels nascuts a la resta d’Espanya i el 69,7% dels nascuts a països diferents d’aquells on resideixen actualment. En canvi, la població nascuda al mateix país de residència es localitza majoritàriament al continent americà (60,7%).
Noves inscripcions
L’any 2023 hi ha hagut 32.675 noves inscripcions als registres consulars, 16.953 homes (51,9%) i 15.722 dones (48,1%), corresponents a les altes produïdes per emigració a l’estranger, naixement, nacionalització i omissió. En relació amb l’any anterior s’ha registrat un ascens del 22,9% de noves inscripcions que s’ha traslladat a tots els continents, tot i que els ascensos més pronunciats són a Àsia (35,4%) i a Amèrica (33,5%).
Pel que fa a Europa, un 62,1% de les noves inscripcions al continent (9.467) són a països de la Unió Europea i un 37,9% a la resta d’Europa (5.768). Al continent americà, un 43,9% de les noves inscripcions han estat a l’Amèrica del Nord i Central (6.241) i un 56,1% a l’Amèrica del Sud (7.961).
Per grans grups d’edat, el 34% de les noves inscripcions correspon al grup de menors de 16 anys, el 61,6% a persones amb edats compreses entre els 16 i 64 anys, i el 4,4% a persones de 65 anys o més. Per sexe, la relació de masculinitat és de 108 homes per cada 100 dones.
Quant a la composició pel lloc de naixement, el 49,5% de les inscripcions registrades durant l’any 2023 corresponen a persones que han nascut al mateix país on ara resideixen; un 29%, a persones nascudes a Catalunya; un 19,2% van néixer en altres països i un 2,4% a la resta d’Espanya.
