La segona volta de les eleccions presidencials franceses a la Catalunya Nord, ha suposat un tomb respecte la primera. Si en aquesta darrera es va imposar molt clarament la candidata del Front Nacional, Marine Le Pen, amb un 30,05% dels vots, aquest diumenge passat, el triomfador ha estat Emmanuel Macron, amb un 52,88% dels vots, quan en la primera volta, només havia obtingut un 18,46% i havia quedat en tercera posició, darrere de l’esquerrà Jean Luc Mélanchon. Sembla clar, doncs, que qui serà nou President de la República, s’ha beneficiat del traspàs de vots dels republicans i dels socialistes. I també que, molt probablement els votants de segona opció, han apostat per escollir el mal menor, fet que indica que Macron no compta amb una base electoral forta entre els nordcatalans. Cal tenir en compte que a tota la República, n’ha assolit el 66,1%.

Per contra, la candidata derrotada, en la segona volta, va incrementar el seu percentatge respecte la primera, ja que va aconseguir el 47,12%, un percentatge que és molt superior a l’obtingut a nivell de tota la República (33,9%). En definitiva, Macron s’aprofita del vot útil, però Le Pen continua tenint a la Catalunya Nord un dels territoris més fidels. Cal tenir en compte que hi ha molts jubilats d’altres regions franceses que s’hi estableixen per fugir dels rigors de l’hivern, a l´hora que el creixement demogràfic de la població autòctona és més aviat modest.

L’abstenció ha estat del 24,93%, uns tres punts per sobre del registrat en la primera volta, i que es pot considerar important, fet que demostra que molts ciutadans han preferit no acudir a les urnes.

En paraules d’un militant catalanista que ha esdevingut un partidari de Macron, en Brice Lafontaine, “el més important és que guanyi la renovació positiva en contra de la regressió, i més endavant que les promeses es concretin, ensenyant als “esquerranistes” catalans que dubten d’un exbanquer”. Per això considera que “el Front Nacional porta moltes eleccions sent primer. Aquesta vegada és el segon. Ho veig com una victòria“. Respecte a Catalunya, no s’ha pronunciat sobre el dret a l’autodeterminació, però sí que s’ha mostrat partidari de les llengües regionals, si bé, en aquest tema, com en d’altres, caldrà esperar a veure com actua.

Val a dir, que els resultats són força diferents al llarg de la Catalunya Nord. Així, a la capital, Perpinyà, la victòria de Macron ha estat molt més contundent, amb 59, 71% contra el 40,29% de Le Pen. A més s’ha imposat en pràcticament tots els districtes de la ciutat.

Altres poblacions destacades també han registrat una victòria de Macron: Prada de Conflent (60.8%-39,2%), Ceret (62,66%-37,34%). Per contra, a les poblacions de la Costa Vermella, és on Le Pen ha obtingut millors resultats.

En poques setmanes, legislatives

Al mes de juny, se celebraran eleccions legislatives, que també es poden considerar claus per a l’estabilitat política del país. De fet, es consideren la tercera i la quarta voltes. Atesa la victòria presidencial de Macron, hi ha la temptació de reequilibrar la balança i forjar una majoria d’un color diferent del president, produint-se llavors allò que s’anomena la cohabitation. Això no obstant, això desgastaria molt i el més probable és que els ciutadans votin per una Assemblea General que faciliti la governança, és a dir, que faciliti l’entesa entre el President de la República i el Primer Ministre.

Atesa la importància d’aquestes properes eleccions, és molt significativa la mesura política presa pel president electe, d’abandonar la presidència de la plataforma En Marche!, que és la que més ha mobilitzat per a la victòria i reconvertir-la en una altra, La République en Marche, orientada a les eleccions legislatives, i que presentarà 577 candidats en total.