Si fa pocs dies, va ser en el Parlament del Canadà on es va parlar en termes molt durs de l’actuació antidemocràtica de l’Estat espanyol envers les institucions catalanes, i particularment, envers el Parlament i la seva Presidenta, ahir va ser el govern de Suïssa qui s’oferia al govern espanyol a parlar, entre d’altres coses, sobre la “democràcia directa“. Malgrat la correcció de la declaració del govern de Berna, que segueix els estàndards del llenguatge diplomàtic i mesura molt bé les paraules, a ningú no se li escapa que es tracta d’una solemne i sorollosa bufetada al govern de Madrid. Una més que va acumulant en el registre d’incidents que darrerament està tenint amb diversos governs arran del procés independentista català. Recordem, per exemple, la crisi que va tenir amb Letònia, quan Madrid va retirar de forma unilateral, sense cap consulta ni rebre el vist-i-plau, les credencials al cónsol del país bàltic a Barcelona.
Preocupació per la persecució contra Forcadell
El 16 de desembre passat, 15 diputats federals suïssos, pertanyents a cinc partits diferents, van adreçar al govern suís la següent interpel·lació: “El Consell federal està disposat a expressar la seva preocupació al govern espanyol arran de l’obertura d’un procés penal contra la presidenta del Parlament català i de l’escalada judicial que semblaria voler obstaculitzar un procés purament democràtic i pacífic?
La resposta de l’executiu helvètic amb data del dimecres passat, va ser la següent: “En el marc dels contactes regulars entre el Consell Federal i el Govern espanyol, Suïssa sempre s’ha mostrat disposada a parlar sobre l’estructura de l’Estat federal, la perequació financera, la democràcia directa o fins i tot la seva experiència en la creació del cantó del Jura a finals dels anys setanta.
Suïssa respecta plenament la sobirania dels altres Estats i el Consell federal estima que no ha de posicionar-se sobre una qüestió de política interior d’un Estat de dret com Espanya”.
La inclusió de la referència a la democràcia directa, lògicament no ha passat desapercebuda. No és pas cap casualitat que l’instrument de democràcia directa més conegut és precisament el referèndum, on els ciutadans voten i prenen directament una decisió. En el context del pols entre Catalunya i Espanya, i especialment, davant la negativa total i absoluta dels espanyols a autoritzar un referèndum d’independència de Catalunya, un referèndum pactat o acordat, com per exemple, va succeir en el cas escocès, el 2014, l’esment a la democràcia directa és senzillament una advertència claríssima a Madrid, sempre, però, en termes de llenguatge diplomàtic.
El Delegat del Govern hi veu un canvi rellevant
El Delegat del Govern a França i Suïssa, Martí Anglada, assenyala també un altre canvi que, malgrat que aparentment és inocu, el considera força rellevant i significatiu.
En concret, Anglada ha cridat l’atenció en el fet que, a diferència d’un anterior posicionament del govern suís sobre el procés català, efectuat el 2015, i on en primer lloc hi figurava un fragment que recordava que es tractava d’un afer intern espanyol, en aquest cas, el del 2017, aquesta referència es troba en el segon paràgraf, mentre que el rellevant és el primer. Un canvi que no ha passat desapercebut, i que va en la línia de la crítica subjacent de Suïssa a Espanya.
També cal tenir en compte, que en la declaració del 2015, Suïssa feia una crida als dos governs a negociar. Per contra, en la d’ara, s’adreça de forma expressa i exclusiva al govern espanyol, deixant entreveure la seva crítica a Madrid, per la seva oposició a tot tipus de diàleg amb el Govern i el Parlament catalans.
