Jordi Fornas i Prat
Jordi Fornas i Prat

Jordi Fornas, (Barcelona, 1952), patriota català, polític independentista, periodista i pilot de motocicletes. Polifacètic, innovador. Sempre cercant l’escletxa per tal de posar sobre la taula l’alliberament i la reivindicació de la nació catalana. Secretari General de les JERC als anys 70. Elaborà el primer diccionari català-italià (1981). Ha estat nomenat batlle honorari de la ciutat de Venècia (pels independentistes venecians). Ha competit durant 16 anys i guanyat diverses curses internacionals de motos clàssiques, amb una motocicleta de marca catalana (Montesa). Fou batlle de Gallifa (2011-2013) per Solidaritat Catalana per la Independència, primera població en exercir la Sobirania Fiscal i ingressar els diners a l’Agència Tributària Catalana, des d’on també va burlar la imposició de símbols franquistes tot penjant una bandera espanyola d’un pam a la façana de l’ajuntament en plena “guerra de banderes”. Promotor de la moció a l’AMI, per a la declaració de territori lliure i sobirà i sobirania fiscal. En l’actualitat president de UPDIC: Units per declarar la independència catalana. (www.updic.cat)

Comencem amb una anècdota…
Vaig participar en la refundació d’Esquerra Republicana a la mort del dictador Franco, amb Heribert Barrera i vaig ser secretari general de les Joventuts d’ERC i representant de les JERC a l’Assemblea de Catalunya (1977-79). D’aquí va sortir l’aliança que va permetre que Esquerra Republicana subsistís, ja que en aquell moment era un dels pocs partits que no estaven legalitzats, però ens vam poder presentar a les eleccions fent una coalició. Aquesta coalició es va formar a partir del contacte que teníem els representants de la JERC, amb unes noies de la Jove Guàrdia Roja (les joventuts del Partit del Treball d’Espanya) que seien just darrera nostre quan ens trobàvem a l’Assemblea. El PTE era un partit comunista i maoista, a l’època de la gran revolució del llibre roig i quan ningú sabia que la gent s’estava morint de gana allà a la Xina. A través d’elles, vam plantejar l’aliança i va sortir Esquerra de Catalunya (ERC i PTE) que a les eleccions del 78 va treure un representant, Heribert Barrera. Esquerra Republicana existeix avui i el PTE no, perquè els que no van aconseguir representació en aquelles eleccions van desaparèixer del mapa.

Què és UPDIC?
Units per declarar la Independència Catalana és un partit polític d’àmbit d’acció tots els països catalans, que considera arribat el moment de Declarar la Independència al Parlament. Això és possible amb la majoria política parlamentària que ja tenim ara, amb el suport popular i del Govern, a través de la presa de control de les estructures espanyoles en territori català: agències tributàries, organismes judicials, sistemes de comunicació i energia, etc.

El 27S el Sí va guanyar i creiem que s’ha fet una lectura errònia dels resultats, la suma de JpS i la CUP va donar un 55% als partidaris de la independència i això amb una participació molt elevada de quasi el 80%. Els partits polítics que s’hi van presentar sense una posició clara en relació a la independència, s’han de considerar vot en blanc i no es poden sumar als votants del No com han fet alguns. No ens podem fer trampes al solitari, hi ha una majoria social expressada en vots i una majoria política expressada en escons i per tant és hora de declarar la independència al Parlament amb total legitimitat.

Què aporteu al procés?
Aportem claredat, fer el pas següent: la declaració d’independència (DUI). Ara estem fent voltes en cercle i no avancem. Creiem que el RUI (Referèndum Unilateral d’Independència) representa tornar al 2012. Ja es va fer el 9N que va acabar en procés participatiu i va portar a unes eleccions plebiscitàries, qui diu que ara serà diferent? A Escòcia faran un segon referèndum, però allà hi ha possibilitat d’acord amb l’Estat britànic. A Catalunya, l’única via possible és la Declaració d’Independència.

El 9N fou totalment vàlid i legal, amb observadors internacionals, tothom qui va voler anar a votar va poder fer-ho. De fet, ara s’ha aprovat el Brèxit amb la mateixa participació que hi va haver al 9N i ningú ha negat que fos vàlid, i amb una diferència a favor del SÍ o del No molt petita. El 9N, els vots a favor de la independència van superar el 80%.

Què teniu pensat per l’11S d’enguany?
Hem convocat una manifestació per l’11S a favor de la Declaració d’Independència, a les 5 de la tarda a la plaça Urquinaona. Aprofito per fer una crida a la participació, per exigir la DUI.

Cartell amb la convocatòria per l'11S
Cartell amb la convocatòria per l’11S

Primer alcalde en realitzar la Sobirania Fiscal el 2012 a Gallifa, la Independència passarà per la insubmissió fiscal?
Jo vaig proposar dir-ne Sobirania Fiscal i en aquell moment era una estratègia vàlida sense que calgués fer altra cosa que aprofitar les estructures i escletxes legals existents. Ara, el Tribunal Constitucional està tombant qualsevol iniciativa que passi per a la creació d’estructures d’estat, entre elles, l’agència tributària catalana, cosa que no ens estranya. Trobem innecessari construir estructures perquè, com he dit abans, caldrà prendre les estructures de l’Estat al moment de fer la DUI. Ja disposem d’estructures bàsiques, són les que conformen el sistema autonòmic, altres han fet la independència amb molt menys.

Calen fets consumats, ja que amb Espanya és impossible negociar, per tant la independència passa única i exclusivament per la DUI i tot retard és contraproduent.

Com alcalde de Gallifa presentes una moció de Sobirania Fiscal a l’AMI. Ens què consistia?
La moció deia que tots els ajuntaments associats a l’AMI (Associació de Municipis per la Independència) farien sobirania fiscal i es declararien “territori lliure i sobirà” (com havia fet Torelló i alguns ajuntaments abans que Gallifa). Es tractava d’obrir un segon front independentista, el municipalista, un front autodeterminista que aniria sumant municipis fins assolir una massa crítica al declarar-nos independents per majoria política (del ple municipal). Malauradament, aquesta moció no va tenir cap ressò ni tampoc la implicació dels dirigents de l’AMI tot i haver-la aprovat per unanimitat l’assemblea del febrer del 2013 a Vilanova i La Geltrú. Al perdre (poc temps després) l’alcaldia de Gallifa pel transfuguisme d’un regidor ja no vaig poder tornar a les assemblees de l’AMI per reclamar el compliment de l’acord.

Recentment, des d’UPDIC hem reclamat a l’AMI que implementin la moció, tal com es va comprometre l’assemblea ja fa més de tres anys.

Carta a l'AMI
Carta a l’AMI