El Centre d’Estudis Estratègics de Catalunya ha emès un comunicat en què es pregunta Després del 26-J, decidirem sobre la seguretat nacional? El comunicat comença afirmant que “els diferents processos electorals, i sobretot el Procés endegat pel nostre país, fan que el col·lectiu de la seguretat pública catalana hagi mantingut fins ara tota la prudència.”

I continua: “però la paciència s’està acabant. I segons quins siguin els resultats del 26-J i l’actitud de les forces polítiques catalanes envers el Procés després de les eleccions, obliguen davant la desmoralització generalitzada dels nostres professions de la seguretat a posar diversos punts sobre les is del que ha de ser la seguretat pública a Catalunya, i més important encara, quin model nacional de seguretat es desenvoluparà.”

El comunicat insta el Govern de la Generalitat, mitjançant el seu departament de l’Interior, a prendre decisions importants:

  1. Posar al capdavant del Departament un equip polític nou, capaç de capgirar la situació i crear l’autoestima i la voluntat de creure’s la veritable Policia de Catalunya, i més encara, un model de seguretat pública integral que inclou policies, bombers, agents rurals, protecció civil, etc. I axò no es pot fer amb equips polítics improvisats, sinó amb persones que tinguin la força i la preparació, a més de la pluralitat necessària, per gaudir de la confiança d’una gran majoria social del país.
  2. Establir estratègies del que es pot fer per construir un potent i definitiu aparell de seguretat pública, que ha d’incloure un comandament a l’estil del comissari general d’Ordre Públic de la República, que coordini totes i cadascuna de les forces de seguretat que actuen en el territori nacional català.
  3. Convertir l’Institut de la Seguretat Pública de Catalunya en la gran eina de construcció nacional del model de seguretat. En aquest Institut s’hi formaran policies, bombers, rurals i hi faran cursos especialitzats els diferents elements de la protecció civil i, a més, obligatòriament es formaran els elements auxiliars de la seguretat privada per donar coherència d’actuació a tots els elements que componen la seguretat a Catalunya.
  4. Cal també fer una Llei de la Policia de Catalunya que inclogui els seus components (Mossos d’Esquadra i Policies Locals), no per separat, i una estructura flexible però unitària dels nostres cossos policials i que no permeti actituds arbitràries segons el comandament polític sortit de cada contesa electoral. La Policia de Catalunya no pot dependre del color o el capritx dels seus comandaments polítics.
  5. Prioritzar l’elecció i formació de 2.000 efectius més de mossos i bombers, i preparar els comandaments necessaris per, si escau, substituir els Cossos i Forces de Seguretat de l’Estat i les seves competències. Això últim ja es podria fer des d’ara mateix d’una forma voluntària per part dels efectius que hi volguessin participar.
  6. Cal plantejar-se la col·laboració inevitable i necessària amb els Cossos i Forces de Seguretat de l’Estat. La delinqüència, les màfies internacionals o el gihadisme no tenen fronteres i el nostre model policial tampoc n’ha de tenir.
  7. El Departament d’Interior del Govern de la Generalitat no pot seguir amb les formes d’actuació política del passat. És necessari que es reuneixi la Junta de Seguretat de Catalunya, però abans cal preguntar-se per a què i amb quines funcions, com també la nostra participació en la lluita antiterrorista mitjançant el Citco. No pot ser que aquests organismes creats per l’Estat siguin tan sols per fiscalitzar i controlar la Policia de Catalunya com ha passat fins ara. Cal anar-hi d’igual a igual. I axò requereix un altre tarannà dels nostres dirigents polítics d’Interior.

El comunicat finalitza afirmant “El CEEC, des de 1983, repeteix una i altra vegada l’estratègia per consolidar un model de seguretat nacional, però el problema fonamental és que no tenim una classe política d’Interior, i hi ha una manca generalitzada de sentit d’estat. Fins quan aquestes reflexions les haurà de fer el CEEC?”