Trobada de Cristóbal Montoro amb Oriol Junqueras
Trobada de Cristóbal Montoro amb Oriol Junqueras
image_pdfimage_print

El dijous passat al vespre el Govern de l’Estat va fer efectiu l’ingrés de 350 milions a les arques de la Generalitat de Catalunya. Aquests diners són una part dels 1.400 milions del deute de l’Estat envers Catalunya que corresponen a l’exercici del 2014. Per tant, l’Estat encara deu ‘legalment’ 1.050 milions d’euros a la Generalitat pel que fa a l’exercici del 2014. La notícia d’aquest ingrés es produeix just enmig de dues trobades entre el vicepresident de la Generalitat i conseller d’Economia, Oriol Junqueres, i els ministres espanyols en funcions d’economia, Luis de Guindos, i d’Hisenda, Cristóbal Montoro.

Aquestes trobades bilaterals (la darrera de les quals, el divendres passat) pretenen trobar una solució a la situació financera de la Generalitat i, en concret, els interessos que l’Estat cobra pel Fons de Liquiditat Autonòmic (0,834% quant el tipus general del Banc Central Europeu és del 0%) i els avançaments de la liquidació del finançament del 2014. La Generalitat també pretén convertir els 1.600 milions que deu a curt termini als bancs a llarg termini.

El ministre Montoro va afirmar el divendres que cap administració “farà fallida”. El ministre, en un acte de cinisme, va indicar que “els criteris de les bestretes són clars i en cap cas polítics”. A més, va garantir que hi hauria avançaments dels diners pendents de cobrament d’aquí al juliol, quan està previst que es paguin tots els diners, sempre que Catalunya els sol·liciti i estiguin justificats per “tensions de tresoreria”.

Publicitat
Publicitat

Val a dir que, per ara, no s’ha aconseguit cap acord: no n’hi acord en reduir el tipus d’interès, ni tampoc en convertir el deute a curt termini en deute a llarg termini, tampoc en la data en cobrar la resta del deute i encara menys en flexibilitzar el nivell del dèficit. Respecte al deute de l’Estat envers Catalunya que correspon a l’any 2015, es calcula que serà d’uns 1.090 milions (tenint en compte, però, que aquest càlcul el determina l’Estat).