24 dies després de la investidura de Carles Puigdemont, Junts pel Sí i la CUP han registrat al Parlament de Catalunya (3 de febrer del 2016) la petició perquè es creïn les ponències per tramitar les lleis previstes en la declaració del 9 de novembre que preveu l’inici del procés de creació d’un estat català independent en forma de república.

La declaració, que va ser suspesa dies després pel Tribunal Constitucional, estableix en un dels seus punts que “El Parlament de Catalunya considera pertinent iniciar en el termini de trenta dies la tramitació de les lleis de procés constituent, de seguretat social i d’hisenda pública”.

Una de les novetats de l’entrada al registre de la creació de les ponències és el canvi de nom de les tres lleis, i el fet que una de les previstes hagi caigut. El text que regirà la seguretat social passa a anomenar-se “llei integral de protecció social catalana”, mentre que la d’Hisenda pròpia es converteix en “llei de l’administració tributària catalana”. La de procés constituent, en canvi, queda directament aparcada i s’abordarà més endavant. De moment, queda substituïda per la de “règim jurídic català”, el nou nom que rep la norma de transitorietat jurídica. Aquests canvis obeeixen a la voluntat de mirar d’evitar la impugnació de l’Estat.

Els grups varen sol·licitar que la ponència de llei de protecció social catalana es constitueixi en el marc de la Comissió de Treball; la de règim jurídic català, a la Comissió de Governació; i la d’administració tributària catalana, a la Comissió d’Economia i Hisenda. A més, van proposar que les ponències siguin conjuntes, per “partir sense apriorismes” i cap text inicial sobre la taula, i que permeti així que tots els grups “parteixin de zero en la redacció del procés legislatiu”.

Dos dies després de la presentació d’aquestes propostes, el líder del grup parlamentari Catalunya Sí Que es Pot (CSQP), Joan Coscubiela, ha anunciat que els seus onze diputats no participaran en aquestes ponències. Coscubiela qualifica la iniciativa de “tripijoc”, i sosté que tot plegat “només té com objectiu fer veure que es fa allò que ells saben que no estan en condicions de fer”.