Aquesta primavera, el Consell Comarcal del Maresme presentava públicament el Pla Director d’actuacions per a la gestió integrada de les rieres del Maresme. Van posar sobre la taula una evidència compartida: les rieres del Maresme ja no es poden gestionar només com a canals d’evacuació d’aigua que cal mantenir “nets”.
És lloable que finalment s’hagi trobat una taula prou gran per posar-hi al damunt una evidència compartida. Sobretot perquè aquesta evidència fa segles que baixa muntanya avall, de vegades amb una força devastadora, sense esperar que ningú la convoqui a cap reunió. La història del Maresme és plena de testimonis de rierades que han deixat empremta en pobles, carrers i vides. Però sembla que l’aigua té més memòria que els nostres consistoris: per més que li canviem el paisatge, sempre acaba recordant-nos per on havia passat.
Durant anys i panys s’ha deixat construir sense convocar la natura als plens municipals en què es decidien els plans urbanístics. I encara més, sense considerar les advertències del pagès, del pastor, del pescador… dels vilatans que, generació rere generació, han transmès el saber popular de no ocupar el camí per on l’aigua ha decidit passar. Ignorar-ho no sempre ha estat fruit del desconeixement. Massa sovint, els interessos urbanístics han pesat més que la prudència i el coneixement del territori.
És cert que d’un quant temps ençà s’ha anat prenent consciència del problema i ja no es permeten, vull suposar, segons quines aberracions urbanístiques ni requalificacions de terrenys. També he de reconèixer que s’han dut a terme altres iniciatives per gestionar les rieres de la comarca, i que si no es podia fer més per posar remei a la cosa mal feta d’abans, era la qüestió de sempre: “I això qui ho paga?”.
Sortosament, ara ja han trobat com finançar la redacció del Pla. Ho han fet amb fons Next Generation EU, dins del projecte Maresme EuroVelo 8. Una altra cosa serà trobar els diners per executar-lo, perquè disposar d’un pla no equival a obtenir els recursos necessaris per portar-lo a terme. Esperem que vagi tot bé.
Llàstima que, mentre els plans segueixen el seu curs administratiu, les rieres continuen seguint el seu. Els aiguats d’aquest octubre ens ho han tornat a recordar, malauradament amb conseqüències tràgiques. I encara bo, que han pogut recórrer a un projecte de cicloturisme europeu per continuar planificant com conviure amb unes rieres que fa segles que circulen pel Maresme sense necessitat de carril bici.
