Aquest 24 d’octubre hem de commemorar un fet excepcional i engrescador pels catalans: Pau Casals, fa 55 anys, el 24 d’octubre del 1971, a l’Assemblea General de les Nacions Unides, celebrada a Nova York, va deixar una empremta inesborrable amb les seves paraules donant a conèixer qui era i qui ha de ser Catalunya dins la història de la Humanitat.
Unes senzilles paraules que transmetien amb una força inesborrable davant tots els representants de les nacions allí presents la realitat indiscutible del que ha estat, és i vol ser Catalunya.
“Deixeu-me que us digui una cosa: Jo soc català. Catalunya és avui una regió d’Espanya, però què ha estat Catalunya? Catalunya ha estat la nació més gran del món. Jo us n’explicaré el perquè. Catalunya va tenir el primer Parlament, molt abans que Anglaterra. Catalunya va tenir les primeres Nacions Unides: al segle XI totes les autoritats de Catalunya es van reunir en una ciutat de França – aleshores Catalunya – per parlar de pau al segle XI… pau al món i contra les guerres, la inhumanitat de les guerres… això és Catalunya”.
Mai podrem oblidar les paraules d’en Pau Casals i l’exemple que donà als catalans de no restar en silenci i de donar a conèixer al món, a tot el món, qui som i què volem ser: un poble lliure entre els pobles lliures de la terra.
Fa més de tres-cents anys que patim el jou de l’ocupació espanyola, però malgrat tots els seus esforços, no han pogut acabar amb nosaltres. No hem llençat mai la tovallola. I ho hem demostrat. Entre molts exemples, com la campanya El Cas dels Catalans que va assolir el suport de Parlaments europeus (com els de Westminster, Escòcia, Irlanda, Àustria i Dinamarca, així com el suport de representants polítics d’arreu d’Europa i a la qual contribuïren catalans d’arreu, molt especialment de membres de les seccions de l’Assemblea Nacional Catalana d’aquests països, ens porten a manifestar que no estem sols i tampoc oblidats, però que hem de tornar a aixecar el cap, a posar-nos a treballar de valent, a donar-nos les mans i a no barallar-nos més com malauradament s’està donant a partir de l’1 d’octubre del 2017.
Sortim de nou al carrer, agafem noves forces i tinguem ben endins el que el mestre Casals, amb les seves paraules ens esperonà a assolir, com més aviat millor, el futur que tots volem: Una pàtria lliure i ben nostra.
Portem ben arrelat dins del nostre cor i no oblidem mai allò que som: I am a catalan!
