A banda de les reiterades escomeses de l’aigua que fa dies ens té mig confinats, la gran notícia és la sentència del Tribunal Constitucional ordenant aplicar a totes les instàncies judicials la llei d’amnistia a tots els encausats per motiu del procés que va culminar el 1r d’octubre de 2017 en el Referèndum d’Autodeterminació en què els catalans ens vam pronunciar per immensa majoria en favor de la independència de Catalunya.
Aquesta sentència obre la porta al retorn dels exiliats polítics i a l’aixecament de la inhabilitació de tots els polítics implicats. Avui em limitaré a fer les meves consideracions sobre l’imminent retorn dels exiliats. El president Carles Puigdemont és el màxim exponent d’aquesta operació, però cal tenir presents els altres afectats com són els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig. Tots tres han hagut de passar nou anys separats de les famílies, de les llars, del seu país i de tantes i tantes persones i coses que els eren properes i estimades.
Esperem que el retorn a casa sigui com més aviat millor perquè l’enemic és a l’aguait. Què no els agradaria poder fer a alguns membres de la judicatura, de la política, de las fuerzas i cuerpos de seguridad de l’Estado i tot l’estol d’anticatalans i botiflers? Jo els desitjaria, als exiliats, que tornessin demà mateix, però també els diria que ho fessin quan puguin tenir la seguretat que no seran “molestats” per cap d’aquests indesitjables que suara he esmentat. A l’aeroport, si arriben per aquesta via, han de poder estar ben protegits pels Mossos d’Esquadra, no per la Guàrdia Civil que, ara per ara, manté el control de les fronteres. Algun d’aquests indesitjables es conformarien que passessin una nit a la comissaria, car més no podria ser.
Vaig sentir parlar en directe el president Puigdemont quan era alcalde de Girona amb motiu del I Congrés de l’ANC, Assemblea Nacional Catalana, de l’any 2012 que va tenir lloc en aquella ciutat. Com a amfitrió va fer un discurs que em va deixar bocabadat, un discurs d’home d’estat tant pel profund i ben estructurat contingut com pel coratge patriòtic; vaig sentir parlar d’independència per primera vegada en públic i de manera desimbolta. Des de llavors el seu itinerari va ser coherent i ho continua sent. Avui mateix he sentit parlar amb poca fortuna un d’aquells que el voldrien veure a la presó i que ara s’expressen amb la ràbia. Com molts, havíem sentit en directe la seva primera intervenció als mitjans de comunicació. Aquell home de poca fortuna li retreia que deia el mateix que l’any 2017. Què volia? Que canviés de camisa com tants polítics han fet? Incloent-hi algun membre de l’actual govern Illa. Per cert, aquest president Illa que un dia va dir: ni referéndum ni independencia (en castellà). Millor continuar amb el president Puigdemont, un model de coherència.
Alguns es pregunten, o ens preguntem, què farà Puigdemont quan sigui a Catalunya? Algú amb bon criteri i posant-se al seu lloc ha dit: anar-se’n a casa, gaudir de la família i de la llar, passejar lliurement —ben escortat, perquè l’enemic serà a l’aguait, per Amer, el seu poble i, a la primera ocasió, anar a Montilivi a veure jugar el seu equip, el Girona. Puigdemont és un home sensible com ho són la majoria de les persones benpensants. No fa gaire, quan encara no s’havien convocat les eleccions generals va dir que volia passejar-se pels pobles i ciutats de Catalunya per escoltar la seva gent. Escoltar i després parlar.
El seu retorn, tindrà incidència en els resultats del seu partit a les dites eleccions? Semblaria lògic, però sobretot tindrà influència quan es convoquin les nacionals catalanes. Que es presentarà com a cap de llista? Això ho ha de dir ell i el seu partit. En qualsevol cas, que tremoli el PSC i altres partits! Sobretot aquells en els quals tremolen els fonaments independentistes o, senzillament, catalanistes de pacotilla. President, us esperem (almenys jo i molts més) amb els braços oberts amb cordialitat i desitjant-vos el millor del món en la vostra vida pública i privada.
A Toni Comín i a Lluís Puig us desitgem el mateix que al nostre president Puigdemont. Us ho heu guanyat amb el vostre patriotisme i el vostre sacrifici. A vós, conseller Lluís Puig, vaig tenir la sort de conèixer-vos i tractar-vos el passat 28 de juliol a la casa Macià de Prats de Molló on esteu fent la gran feina de dirigir la seva restauració tot estant al peu del canó i arromangant-vos com aquells lloables voluntaris. M’agradaria, benvolgut Lluís, que per uns dies baixessis al Principat per ser rebut amb els mateixos honors que el conseller Toni Comín i el president Puigdemont. Catalunya us espera, tal com espera la seva independència per la qual vàreu lluitar i per la qual heu patit a compte de les urpes d’un estat hostil, agressor, envejós, amb una (in)Justícia que finalment ha estat desbordada per una sentència del Tribunal Constitucional, que no per altres que han hagut d’amagar la cua entre cames. Gràcies a vosaltres i tots els que vàreu patir persecució i presó per la mateixa causa: la llibertat i la independència de Catalunya.
Visca la República Catalana!
