No trigarem gaire a sentir des de la premsa oficial, la pública i subvencionada, des de les tertúlies farcides de gent que sap de tot, que els nostres educadors que tant protesten són uns privilegiats. Que cal baixar-los els fums. Burgesos, no s’atreviran a dir-ho perquè tots veiem com van vestits per donar classe sense que el departament els importi gaire. Tampoc els preocupa als nostres tertulians perquè en aquest apartat sovint fan veure que són molt liberals, molt informals. Al Departament li han de quadrar els números, bàsicament. La resta, normes, una mica d’ordre, eficàcia i millorar el resultat, ja s’ho faran.
Cal entrar en la fase de desprestigi personal per afeblir-los i justificar la importació imminent de mestres estrangers que són més barats i no protestaran tant, de moment. Tot funciona a menys de mitja legislatura vista i ara és el moment d’aplicar encara més el sistema de retallades amb el personal docent tal com es va aplicar a sanitat durant els gloriosos anys del gran Mas-Colell i les rebaixes de sou i serveis tan estúpidament autocomplaents.
La Generalitat del 155+ERC+Junts ens està aplanant el camí amb l’anunci que per segons quines contractacions ja no els caldrà saber el català. Semblava mentida, oi? Doncs ja ho tenim aquí.
No parlem dels enterramorts de Vilafranca o els xofers del Parlament del president Rull que els van “suggerir” els tribunals. Tot va fent el seu camí, mentre els tremolacames s’ho miren. Primer van ser els enterramorts i com que tothom s’ho ha empassat estoicament, santament, el col·laboracionisme ja ens veu preparats per engaltar la castellanització dels ensenyants. Si ho van fer amb els metges amb títols no homologats, i a la claca li va semblar bé, per què no fer-ho amb els mestres? És una estructura d’estat.
És evident que quan els del 155, tots, plantegen aquesta alternativa suïcida pensen en la importació de professionals de latituds més meridionals. No seria lògic que ho fessin pensant en el mercat interior, perquè segons deia la propaganda oficial tothom coneix bé la nostra llengua. Com pot ser que hagin de baixar el llistó del coneixement del català si tots els llicenciats s’han escolaritzat i han superat les diferents fases en la llengua del país? O potser també aquesta suposició és una nova farsa?
Mentrestant, l’expresident Jordi Pujol i els seus aduladors ens recorden, com si no passés res, “Que cal integrar la gent que ve de fora per cohesionar la societat”. Ni que sigui en castellà… afegim. El que importa és la unitat i la cohesió! Aquesta vanitat moral dirigida a diletants amb baixa autoestima fa riure. Com si els catalans estiguéssim ara en disposició de decidir alguna cosa. Som les víctimes i hem de ser generoses com si tinguéssim cap marge per ser-ho? A la Catalunya catalana, les elegies morals sempre van pel damunt de la política. Sempre.
La Catalunya bilingüe del Estatuto servirà per parlar espanyol i castellà. Si els nous contractats no saben el català, ja l’aprendran perquè els indígenes som bona gent i no podem “exigir” la llengua ni a l’escola perquè no volem que ens diguin feixistes o del Ku Klux Klan.
Feixista!, comencen a bramar algunes noies de la CUP per distanciar-se de l’Orriols. El deliri és considerable. Actuen com els comunistes tradicionals de l’àrea metropolitana i això és digne d’estudi perquè aquesta jovenalla tan estretament relacionada amb el món de la faràndula, dels casals i els ateneus populars tot ho han mamat en català des de ben menudes. Ja deuen tenir la típica mala consciència.
Parlem de l’ensenyament, l’eina que ens havia de convertir en un sol poble. També ho va repetir l’exil·lustríssim mandatari a Planoles, mentre tothom l’aplaudia observant que ràpid ha passat el temps. Hem estat en mans d’aquesta confraria durant gairebé mig segle i encara no sabem el preu que hem pagat per tanta benevolència cristal·lina.
No som oberts? Doncs acabem d’obrir-nos en canal i enllestim ben aviat aquesta nosa que fa la catalanitat catalana. Hem fet el que hem pogut, oi? Un bon suïcidi sempre ens pot ajudar en aquest procés laboriós de la gran causa de no molestar mai i conquerir el Premi Nobel de la Pau. O la benedicció del Sant Pare. Com que som un lloc de pas, no hi ha problema. Ara els hi toca als castellans, aviat als sud-americans per designi diví. Al·leluia!
Aviat farà deu anys del 155 aplicat per la Generalitat que és Espanya a casa nostra. No prenguéssim mal. Van ser ells qui ho van acceptar diligentment quan van rebre el burofax o la nota de premsa, mentre desenes de milers de seguidors esperaven un senyal per resistir. Els piolins ja se n’havien anat. Bona fe.
L’amenaça rabiosa de l’Espanya eterna durant el procés es va convertir en venjança que s’ha anat concretant en l’atac directe, sense resistència, contra dues columnes bàsiques per mantenir la identitat dels catalans: els mitjans de comunicació i l’escola que ells, precisament ells, deien que ens adoctrinaven.
El primer objectiu, el dels mitjans públics i subvencionats ja ha arribat al seu port com podem constatar amb la desinformació i el seguidisme de totes les ocurrències més estrafolàries del món i l’espanyolisme més xaró. El segon ha estat més sibil·lí i ha caigut per la llei de la gravetat arrossegat sobretot per l’increment demencial demogràfic que ha servit per acabar de desballestar el país definitivament. Més clars no poden ser els amics de Madrid.
Havien avisat, ens havien amenaçat i els processistes no només no ha intentat contrarestar la venjança sinó que ha contribuït a aplicar-la el fet d’oferir el suport als botxins, aquí i a la capital del Reino. Feien pactes unitaris per protegir la llengua! Miserables!
En deu anys han acabat de destrossar el país que deien que volien alliberar per recuperar la sobirania. Aquesta és la sobirania que havíeu pensat? Ha transcorregut un decenni i ningú ha mogut un dit. I la societat civil? Defensant Gaza que sempre han estat socis de la nostra causa! Ningú havia previst res més enllà de revisar el número de compte perquè no hi hagi cap error el dia 30 de cada mes.
No m’estranya que us faci tanta por l’alcaldessa de Ripoll. Ben a prop de Planoles, per cert.