Estic corprès per les notícies que arriben de Veneçuela. El nord del país ha sofert dos terratrèmols devastadors amb una diferència de 39 segons que han causat i causaran desenes de milers de víctimes mortals i un nombre incalculable de danys materials.
La majoria de vosaltres sabeu com estimo aquells països i el que passa allí m’afecta. Penso en el país i la seva gent que no tenen res a veure amb els governs. Penso en els milers i milers de persones que malviuen, la majoria sense aigua potable ni electricitat, en els anomenats ranchitos atapeïts que poblen les faldes dels voltants de Caracas; no sé si algú parlarà d’aquestes persones. Potser sí, però la tinta i les imatges presidiran les informacions sobre gratacels esfondrats i equips de salvament amb gossos cercant possibles supervivents d’entre les runes.
L’actual presidenta, Celsy Rodríguez, titella dels Estats Units de Trump, l’únic que pot fer és esperar que aquell país li enviï ajut amb la mateixa rapidesa que va fer amb l’operació de segrestar Maduro. No ho tindran fàcil perquè l’aeroport de Maiquetía té les pistes inservibles. Aquest és l’aeroport de Caracas i el més important del país. Està a nivell de mar i la capital a 900 m d’altitud, això fa que si hi hagués tsunami la ciutat probablement no n’estaria afectada però l’aeroport i el port de la Guaira sí. Sembla que, de moment, no és previsible el tsunami que sol afectar a les zones costaneres després d’un sisme de gran magnitud. L’ajut haurà d’arribar per helicòpters o per alguns aeroports menors i distants de la capital; ves a saber quin és l’estat de les autopistes i carreteres. Caracas té al bell mig un petit aeroport militar que segurament haurà estat igualment afectat.
Les xifres de centenars de morts que estan donant les autoritats veneçolanes són inversemblants. Vaig presenciar els efectes del terratrèmol de Mèxic del 1985 (si no vaig errat) i les xifres de víctimes van començar per centenars i van acabar sent més de quaranta mil. Endemés és pràcticament impossible fer un recompte exacte en països on hi ha un percentatge important de ciutadans no censats.
Aquest vespre volia escriure una carta sobre la passada revetlla de Sant Joan, la Flama del Canigó i potser sobre desastres del nostre món, àdhuc sobre el vergonyós món de la política espanyola, però avui Veneçuela acapara la meva atenció. Encara hi tinc amics i fins al moment no n’he tingut cap notícia. No sé si continuaré…