Prou de simulacres independentistes. Ara hem de fer realment la independència. Fets concrets, tangibles, viables. No es tracta de posar en perill els ciutadans ni els seus dirigents. Cal actuar decididament i bastir la independència ara, no en un futur imprecís. Pensar diferent de com hem pensat fins ara, amb resultats inexistents i desmoralitzadors.
La independència és ara, sense excuses.
Fer una independència real, positiva i factible no pot ser un afer teòric, a llarg termini i condicionat per improbables. És ara. No després de ser independents. El fet és que la independència es proclama quan un és ja lliure.
En aquest país la política està prostituïda a causa de la “laboralització”, quan els objectius polítics es transformen en un procés laboral que els substitueix. I a més no porta enlloc com podem comprovar fàcilment.
La independència es fa amb fets i no amb declaracions d’intencions. Aquest canvi és el que porta a la llibertat. Cal construir la societat, la nació lliure abans de proclamar que som independents. Això vol dir que per ser independents hem de comptar abans amb una justícia pròpia, unes relacions internacionals nascudes dels nostres interessos nacionals, saber i tenir eines per defensar-nos, i no em refereixo a un exèrcit. Sense això i altres coses, només restarà com ciència-ficció.
