El projecte “Exilis 1936 – 1946” començarà a definir-se a principis d’any. La Generalitat de Catalunya, mitjançant la Direcció General de Memòria Democràtica, lidera el projecte que compta amb la implicació dels espais memorials de referència: el Memorial Democràtic, el Museu Memorial de l’Exili, el Memorial del Camp de Ribesaltes, la Maternitat d’Elna i el Memorial del Camp d’Argelers. A més, també compta amb la participació activa d’entitats associades, per exemple, la Casa de la Generalitat a Perpinyà o el Patronat Call de Girona.
Es tracta d’una iniciativa pionera per treballar la memòria dels exilis i les migracions a Catalunya, la Catalunya Nord i Andorra. “És un projecte que facilitarà sinergies, permetrà la circulació de la informació i possibilitarà una gran quantitat de cerques i programacions compartides”, explica el director general, Alfons Aragoneses i Aguado. El fet de dirigir un projecte d’aquesta magnitud “evidencia el compromís ferm i històric que el Govern de la Generalitat manté amb les polítiques públiques de memòria democràtica”, gràcies a les quals Catalunya ha esdevingut “un indiscutible referent europeu”, afirma el director.
La finalitat del projecte és, per una banda, establir un compromís formal de col·laboració entre les institucions més punteres de la Catalunya nord, el gironès i Andorra i, per l’altra, executar activitats conjuntes per abordar els exilis com un episodi compartit de la història europea. D’aquesta manera, les entitats se situaran com els espais de referència dels exilis a Europa. “Si bé partirem de les memòries nacionals i locals, busquem interrelacionar-les amb les memòries europees i globals que hi ha sobre els exilis i les migracions forçoses del segle XX”, destaca Aragoneses.
El projecte s’emmarca dins la cinquena edició del programa POCTEFA 2021-2027, creat per fomentar la cooperació del desenvolupament sostenible al territori fronterer d’Espanya, França i Andorra. El pressupost per executar totes les actuacions programades compta amb una dotació de 764.000 euros, cofinançats per la Unió Europea així com per les principals institucions memorialistes participants.
La col·laboració, que té una vigència de tres anys, inclou diverses accions com ara la implantació d’una senyalística internacional; la creació d’un pass-mémoire per tal d’afavorir la visita del diferents espais i institucions; l’intercanvi d’experiències entre els investigadors, els docents i el personal arxiver de cada entitat; l’organització de jornades formatives, o l’elaboració d’una base de dades comuna per incorporar tota la informació disponible sobre la memòria dels exilis. “Treballem perquè totes les activitats educatives i culturals se sentin com a pròpies de les institucions participants, sense excepcions” apunta el director.
